Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barça. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barça. Mostrar tots els missatges

dijous, 18 d’agost del 2011

Sentiments i Barça

Ahir vaig poder anar al Camp Nou a veure el partit de tornada de la Supercopa d’Espanya. Bé, partit no, partidas!!! Ja he dit en algun post anterior que aquest equip no té límits, però és que acabo pensant que em quedo curt.

Guardiola ha fet del Barça un equip de somni sense límits i ha sabut explotar els millors jugadors del món. Tot just iniciem la quarta temporada i ja ha caigut un altre títol i, evidentment, els culers ja comencem a somiar en una altra temporada d’infart i de gloria on el Barça pot assolir molts títols.

Com deia, ahir vaig anar al Camp Nou. Un Barça-Madrid sempre és especial, però a més per mi anar al Camp és molt especial. Recordo de petit quan hi anava amb l’avi. Cap de setmana si, cap de setmana no. A veure el Barça. Aquell Barça instal•lat en el pessimisme, que guanyava algun títol molt de tant en tant. El Barça del ai ai ai que patirem.

Ara quan estic al Camp i sento l’himne no puc deixar d’emocionar-me i de pensar en l’avi. De pensar com hagués gaudit veient aquest Barça. Amb el joc de Messi, Xavi, Iniesta, Pedro, Villa. Amb el coratge de Dani Alves, Abidal, Busquets, Puyol o Mascherano. I veient que no hi ha debat a la porteria perquè en tenim un de molt gran de porter, en Valdés.

Gaudiria segur veient com un Barça ple de canterans, dels nanos de la pedrera, guanya títols un darrera l’altre. I sobretot hagués gaudit amb les 4 copes d’europa. No en teníem cap quan ell va morir. O el mundial de clubs.

Per això quan vaig al Camp és molt especial per que tinc un torrent de sensacions i sentiments molt forts que em fan recordar moltes coses boniques, molts moments il•lusionants amb l’avi. M’agrada sentir-ho, m’agrada sentir coses i saber que soc capaç d’emocionar-me amb petits detalls. Ahir també ho vaig sentir i ho vaig poder gaudir amb un torrent de noves emocions i detalls que em fan sentir molt viu. Em fa estar content. Ahir vaig ser molt feliç.

dimarts, 27 d’abril del 2010

dissabte, 2 de gener del 2010

diumenge, 20 de desembre del 2009

Y con la sexta llegó la gloria

Que regalo de cumpleaños me ha dado el Barça. Una final épica para llegar a la gloria. Este Barça se ha convertido en el mejor club del mundo. En ser el único club del mundo en ganar seis títulos en una temporada.

Y de que manera. Goleada en copa al Bilbao. Partidos gloriosos y goleadas en Liga. Una Champions històrica con una semifinal épica con Andrés Iniesta de protagonista y una final fantástica. La supercopa de España con el primer pasito de Pedro. La gloria excelsa para Pedro en la supercopa de Europa frente al Shaktar.

Y hoy, la guinda del pastel. El Mundial de Clubs. La espinita clavada pendiente. Y como no podia ser de otra manera, con un partido épico. Un gol de Pedro para empatar el partido a dos minutos del final. Y luego el pecho de dios. El gol con el escudo, con el orgullo de pertenecer a un club empujando hasta ganar la final.

Seis títulos en el 2009. Una temporada espectacular. Pero, ¿donde esta el limite? Yo no lo pongo y como estamos en navidad y es época de pedir deseos, yo pido el mio: en el 2010 ganar la champions en el Bernábeu.

dimecres, 16 de desembre del 2009

El Barça de la cantera

Una vez más hay que postrarse a los pies de este equipo y de Pep Guardiola que los dirige estupendamente.

Hoy, en las semifinales del Mundial de Clubs, han vuelto a demostrar que tienen un carácter ganador extraordinario y mucha hambre de títulos.

Y además, merece la pena recordar que este Barça ha estado jugando con 9 canteranos dentro del campo: Valdes, Piqué, Puyol, Busquets, Xavi, Iniesta, Messi, Pedro y Bojan.

Que el mejor jugador del mundo es un canterano: Leo Messi

Que el único jugador del mundo en marcar un gol en seis competiciones diferentes en un mismo año es un canterano: Pedro

Que este Barça esta dirigido desde el banquillo por otro canterano: Pep Guardiola

Estar en la final del Mundial de Clubs es todo un lujo al alcance de pocos, si encima lo haces con un Barça formado en casa es un MARAVILLA.

El mejor Barça de la historia, es el BARÇA DE LA CANTERA.

dijous, 14 de maig del 2009

¡¡¡Sí, sí, sí, la COPA ya está aquí!!!

Bueno, bueno, bueno. Que delirio. realmente es un placer ver una final de estas magnitudes y con dos equipos de esta talla. Con unas aficiones inigualables. Desde aquí mi más sincera felicitación al Athletic y a su afición.

Y del Barça? pues que decir. Que gran equipo, el REY DE COPAS... Se supo sobreponer al gol inicial y tocado su amor propio comenzó a corregir la empanada inicial realizando lo que mejor sabe hacer: tocar y tocar. Mover el balón, combinar con rapidez, abrir el juego... y llegó el espectáculo.

¡¡¡Que gozada!!! Touré, Messi, Bojan y Xavi. 4 chicharros, cada uno con un estilo diferente. El Barça ayer supo sacar partido de todo su repertorio. Touré, en el 1-1, le puso el orgullo y la rabia en jugada individual. Messi, en el 2-1, la magia del mejor jugador del mundo en una jugada trenzada del equipo. Bojan, 3-1, la ilusión de la cantera en un magnífico contraataque. Y Xavi, en el 4-1, la clase de la estrategia a balón parado.


Simplemente formidable. El Barça jugando así es casi imparable.

La primera hoja del trébol ya esta en Barcelona. La COPA. La segunda esta a punto de caer este fin de semana. LA LIGA. Y a seguir soñando con la tercera hoja del trébol: la CHAMPIONS.

A ESTAS ALTURAS SOLO DEPENDE DEL BARÇA. ¡¡¡Nosotros CREEMOS!!!

¡¡¡VISCA EL BARÇA!!!

dijous, 7 de maig del 2009

¡Épico! ¡Toma, toma, toma, nos vamos a Roma!

Sin duda las grandes noches de gloria están reservadas para los grandes del fútbol. Para aquellos que luchan hasta el final, que se dejan el alma en el campo intentando hacer buen fútbol y intentando marcar hasta el final. Eso es lo que sucedió anoche. La historia tenía de nuevo reservada una noche épica para el Barça. Una noche como la de Kaiserlautern, donde el Barça estaba eliminado pero apareció la garra, la casta, la fe de un equipo ganador, del que solo parece que pueda ganar jugando extraordinariamente al fútbol.

Ayer, como dijo Pep, apareció la suerte y el talento de los jugadores, en especial de uno de ellos, el más discreto, el más tímido, pero uno de los mejores jugadores del mundo: Iniesta. Que zambombazo desde la frontal del área. El balón directo a las redes de la portería y el Barça, su afición, su fe y su alegría camino a Roma.

Pero no solo fue una noche épica de Don Andrés. Espectacular estuvo Valdés en dos o tres intervenciones. Abidal, increíble a pesar de la injusta expulsión. Touré, grande en la frontal sustituyendo a Puyol y Márquez. Y de nuevo el joven Piqué, que incluso acabó atacando a lo Alexanco. El espíritu del Dream Team se percibe en este equipo. Eso sí, para mí este Barça es más completo y con el tiempo y trabajo puede lograr cosas grandes.

La sexta final para conquistar la tercera copa de Europa. En la mente de los culés repetir Wembley y Paris y seguir soñando con una temporada histórica donde el Barça se puede hacer con los tres títulos en juego: COPA, LLIGA I CHAMPIONS!!!.

dilluns, 4 de maig del 2009

El día que los merengues dijeron: "apaga la Play que no quiero jugar más"

Sábado 2 de mayo de 2009
Santiago Bernabeu
R. Madrid –2, FC Barcelona -6

dijous, 23 d’abril del 2009

Sense límits

Doncs això!! sense límits!! o més ben dit, el límit d'aquest Barça és el propi Barça. Ho escrivia ahir. Si el Barça juga fidel al seu estil i no comet cap errada és imparable.

Avui ha quedat demostrat. El Sevilla ha estat una titella en mans de l'equip blaugrana, que ha realitzat una exhibició brutal de futbol. Al primer toc, de taló, regats, retallades, vaselines, passades llargues, passades en curt... tot un recital d'opcions que han finalitzat en una magnifica golejada (4-0) i que fan impensable que es pugui punxar i no guanyar la lliga.

Mestres de la pilota, això és el que son. Només cal repassar les imatges. Quin partidas d'Iniesta. Un fenomen que ni s’immuta. A marcat un dels millors gols de la lliga i pràcticament ni li ha canviat el rostre. Sensacional Henry, que ha recuperat aquell estil tan particular. Amb gana Eto'o, brutal, s'ha permès fins i tot perdonar el cinquè en un mà a mà amb el porter. Incansable, un cop més, Alves. Fins al minut 90 pujant i pressionant per la banda. El mestre Xavi, ment privilegiada i en aquest Barça també golejador. I seguiríem. Abidal, Piqué, Marquez, Touré, Keita... I fins i tot hi aporten els "teòrics" suplents, Bojan, Silvinho, Hleb. I per últim vull destacar un altre fenomen. Molt criticat sempre, un debat constant. Valdes, un dels millors porters d'Espanya i, per mi del món. Tot un equipas!!!!

No hi ha límit. El límit: el propi Barça. Cal seguir treballant. Esforç, humilitat i treball. Confiar en uns mateixos i tot arribarà.

I el culé? FELIÇ!. Demà tots a gaudir d'un Sant Jordi esperançador. D'aquells dies on pots treure la sang culé. Treure pit al cafè, amb els amics, amb els rivals. Quin espectacle el d'ahir, eh? Quin gols, quin joc. Quina excel•lència...

I llavors, perquè no somiar? I si el Madrid punxa diumenge amb el Sevilla i el Barça guanya al València? amb nou punts al Bernabeu. I PERQUE NO, PODER GUANYAR LA LLIGA A MADRID?...

dimarts, 21 d’abril del 2009

De infarto!!!!

Solo así se puede catalogar el partido que ha enfrentado hoy a Getafe y Real Madrid en el Santiago Bernabeu. Solo así podemos ya catalogar lo que queda de campeonato ligero.

Nos quedan, visto lo visto, muchas emociones por vivir todavía. Ya lo decía Guardiola. No hay nada hecho y no sirve nada de lo hecho hasta ahora si no se gana nada. Y es verdad, ahí esta el Barça con un juego espectacular toda la temporada, líder. Pero al acecho el eterno rival. Ese Madrid pauperrimo, que con un futbol gris, va ganando partidos y asediando el liderato blaugrana.

No se puede entender como el Madrid gana partidos. La tónica siempre la misma. Partido gris, goles perdonados por el rival. Y entonces, un par de acciones individuales, casi siempre de los mismos (por cierto) y tres puntitos más.

Hoy, no obstante, el guión aseguró un partido de infarto para los últimos minutos. La primera parte según el guión. Nada del Madrid que en 36 minutos no chutó a puerta. Se puso por delante el Getafe, pero perdonó y eso se paga. En el último de la primera apareció Higuaín, quien no, esperanza blanca en los últimos partidos.

La segunda parte amaneció distinta. El Madrid sacó garra e inició el apretón. Robben solo duró 18 minutos en el campo, pero contagió al resto. Esa locura abocó al Madrid al ataque y zas! estocada del Getafe que ponía el 1-2 en el marcador cuando tan solo quedaban seis para el final. Y entonces, de nuevo, las individualidades. Tan solo dos minutos más tarde, y a cuatro del final, balón directo de Guti, desterrado hace tan solo unas semanas, que se cuela por la escuadra. Un señor gol que ponía tablas en el marcador y hacía crecer la èpica.

Pero todavía el destino nos tenía reservadas más sorpresas. Cuando parecía que las tablas iban a dejar muerto el partido, Pepe, en una jugada fuera de lugar en el último minuto de partido, comete penalti sobre Casquero y a continuación le agrede, cosa que le cuesta la expulsión. La esperanza culé puesta en el Geta. 2-2 y penalti en contra, el Madrid tocado de muerte, la liga casi sentenciada... Y de nuevo la èpica. Casquero vacila y lanza un penalti a la Pannenka que detiene Casillas. Explotó el Bernabeu que empujó y empujó hasta el milagro final que, como no podía ser hoy de otra manera llegó de las botas de Higuaín en el tiempo de descuento. Final, 3-2 para los blancos.

Justo o no, el Madrid esta ahí con su pobre juego. Justo o no, si el Barça tropieza mañana la liga se pondrá calentita, calentita. Si por el contrario el Barça hace sus deberes, juega fiel a su estilo y vence al Sevilla en el Camp Nou, seguiremos creyendo una jornada más. Seguiremos confiando en un posible tropiezo del Madrid que nos adelante lo que justamente nos hemos ganado por trayectoria y juego. El titulo de liga. Quizás la semana que viene el Madrid pinche en Sevilla. Veremos si los blancos sin Roben, Higuaín y Pepe tienen el mismo empuje. Veremos si el Sevilla perdona tanto en el Sanchez Pijuán.

Seguimos creyendo que el Barça puede conseguir la liga. Y que bonito sería poder hacerlo en el Bernabeu...

dissabte, 11 d’abril del 2009

dimecres, 11 de març del 2009

¡¡¡Vaya Chorreo!!!


El Real Madrid cayó eliminado en los octavos de final de la Liga de Campeones por quinto año consecutivo tras ser vapuleado por un Liverpool que se mostró muy superior en todo momento (4-0). Fernando Torres abrió el camino de la goleada, Gerrard marcó por partida doble y Casillas evitó que la derrota blanca fuese aún mayor.

dissabte, 13 de desembre del 2008

diumenge, 9 de novembre del 2008

Males costums. De golejada en golejada...

Si, si. Això és el que està fent el Barça de Guardiola. Fer-nos agafar males costums. De golejada en golejada i anar fent. Quin espectacle el partit d'ahir. 6 golets al Valladolid, que va donar la talla fins al final. Però és que aquest Barça és difícil de parar.

Quina dificultat descatar algún dels jugadors que ahir van ser damunt del camp. Veurel's jugar és fantástic i això que encara no estan ben conjuntats. Que pasarà el dia que si ho estiguin?? Mare de deu, només de pensar-hi m'esgarrifo!!! Aquest Barça ens donará alegries i si més no, de moment ens fa gaudir i molt. Ahir em vaig empatxar de gols i bon joc. I el que deia, a qui destacar? Valdes, Puyol, Alves, Xavi, Touré, Gudhjonsen, Messi, Eto'o.... Quina meravella, no poder escollir un jugador del partit. Tot i així n'hi va haver dos per damunt de tot. Dos que ells solets ho revolucionen tot: La Pulga i El Lleó.

Un hi possa la creació, la fantasia, l'inventiva. I l'altre hi posa el gol, la casta, l'orgull. Tots dos s'entenen i molt, quin tàndem. Si continuen així faran saltar tots els registres possibles i als culers ens faran saltar el cor.

Visca el Barça!!!!!

diumenge, 2 de novembre del 2008

100x100 esport!!!!

Quin cap de setmana més potent esportivament parlant. He gaudit com un nen amb un joguina nova. I qui ens ho havia de dir... amb el Barça!! Aquest Barça que ens ha fet patit durant dos anys. Que semblava més una multitud d'ànimes en pena que no pas un equip de futbol.

On està el miracle?? On està el punt d'inflexió?? Doncs la resposta és: Pep Guardiola. Aquest ha estat el canvi i el punt d'inflexió. Ja ho havia comentat anteriorment, Guardiola m'està sorprenent. Molta habilitat en la gestió de la plantilla. Mà de ferro amb la disciplina. Habilitat, i molta, en la lectura dels partits. I sobretot la convicció en el treball i en que fent bé les coses arriben els resultats. Això ho ha sabut traslladar als jugadors. I ostia com corren!!! Presiona l'Eto'o, l'Henry, el Messi, tothom fa la seva feina. Fins i tot a l'últim minut i guanyant 1-4. M'agrada, això m'agrada i faran coses bones, ens donaran alegries i, si no, com a mínim ens hauran fet gaudir de valent.

I l'altra nota vibrant del cap de setmana ha estat la F1. Quasi borejem el miracle, ens va faltar només mitja volta i Massa s'haguès endut la victòria. Ho sento, no puc, no puc amb en Hamiltom. Ja sé que la resta venen a ser iguals, però no puc amb aquest nen de papa amb aquest aires de grandessa perquè l'apadrina el tiet Dennis. Ai, que poquet. Quines últimes voltes de formúla 1 en estat pur.


I el "nano" doncs anar fent. Quina última part de mundial. Llàstima que Renault no hagui espabilat abans. Si haguès tingut un bon cotxe... Ai que maco somiar. Tornar a veure curses amb avançaments vibrants, amb duels de l'estil Schumaquer-Alonso. Ai, somiar!! Qui sap, potser l'any vinent els tenim Hamilton-Alonso. I qui sap, potser amb l'Alonso vestit de vermell, veient la seva vida en roig.

diumenge, 17 d’agost del 2008

Dissabte: al Gamper!!!

El dissabte vam anar a veure el Trofeu Joan Gamper. La presentació de l'equip i la festa blaugrana per excel·lència. Tenia ganes de tornar al Camp Nou, feia molt que no hi anava. Sempre que hi vaig em porta molts records, molt bones sensacions i em torna a fer petit, a sentir-me protegit, com quan hi anava amb l'avi.

Dissabte era una prova per al nou projecte blaugrana, per al nou equip d'en Pep Guardiola. I, a més amb un equip d'entitat contrastada, el Boca Juniors de l'Argentina, amb Palermo com a davanter de luxe, això sí, amb l'absència de Riquelme, als JJOO juntament amb el blaugrana Messi, l'altre gran absent.

El partit va començar fluixet, el més destacable potser, els crits de l’afecció xeneize que, sortejant qualsevol tipus de mesura de seguretat vam convertir la segona graderia del gol sud en una petita Bombonera fins que els empleats blaugrana els van reubicar. Algunes ocasions, actuacions destacades dels jugadors del filial, de l’islandès Gudjonsen i poca cosa més. Al descans un bon entrepà i una bona cervesa.

La segona part va ser quelcom diferent. Guardiola va fer una aposta arriscada amb una defensa de tres que recordava els millors temps del Dream Team, però Boca s'anava acostant cada cop més i més, fins que al minut 73, Viatri es queda sol davant Pinto i marca el 0-1. Aigua freda a l'estadi que va quedar ensordit pels crits de l’afecció argentina, per cert, força nombrosa.

I he aquí l'esperit Guardiola, la nova etapa en l'esfera culé. Ja amb els Iniesta, Xavi, Eto'o i Keita al camp, el Barça va començar a tenir ocasions davant la porteria de Boca. Molt destacable l'actuació de Pedro que, una i altra vegada encara el contrari. I des de darrera i portats per la culerada que s'anava engrescant, que veiem que el nostre equip tenia la possibilitat de marcar i d'empatar el partit. I després d'un còrner la primera exaltació, rematada de Puyol i GOL! (ja en porta dos el de la Pobla). El Camp Nou va tornar a ser un clam, va tornar a cridar i gaudir. Aquest equip lluita fins al final, corre fins que xiula l’àrbitre i no com la temporada passada que semblaven ànimes en pena.

Tothom pensant en els penals. A veure que tal en Pinto? Qui xutarà? ... Però una genialitat de Xavi, amb una centrada magistral, calculada la paràbola al mil·límetre per a què el millor fitxatge de la temporada marquès i el Barça remuntes el partit. Minut 95 de partit, al temps afegit GOL del camerunès Samuel Eto'o que ho va celebrar amb tot el Camp Nou com si de la final de Lliga de Campions es tractes. I la final no ho era, no. Però tots sabem que aquest nou Barça si juga molt, que Eto'o si juga molt i que ha arribat el moment de parlar al camp i no a Vilafranca.

Em sembla que tornarem a veure un bon Barça i a gaudir aquesta temporada. Hi va bons jugadors, qualitats individuals i sobretot torna a veure's un equip que treballa en grup i pel conjunt. De moment, jo vaig gaudir i molt. Visca el Barça!!

dimarts, 12 d’agost del 2008

Me esta sorprendiendo Guardiola

Sinceramente, el "noi de santpedor" me esta sorprendiendo.

Si bien, futbolísticamente hablando, guardo muy buen recuerdo de él y de aquel maravilloso Barça de las cinco ligas y la primera Copa de Europa, se me hacía difícil imaginármelo al frente de este equipo como entrenador.

Guardiola, mandaba y mucho, sobre el campo. Genio y figura con mucho carácter sobre el campo, sabia en cada momento hacía donde se debía llevar el balón, si acelerar, si frenar el juego, abrir campo, cerrar espacios... era como una computadora capaz de calcular todas las opciones en décimas de segundo.

Pero dirigir es otra cosa, la presión mediática, los dos años nefastos, el reto del entrenador de la casa, etc... Pero he de reconocer que me está sorprendiendo. Toma decisiones, manda, gestiona bien el grupo, es sincero, sencillo, conoce la casa, gestiona bien la prensa y, sobretodo, transmite ilusión al "soci" y a la afición que buena falta nos hacía.

BRAVO PEP!!

dimecres, 16 de juliol del 2008

Se va uno de los más grandes

Después de muchos días sin escribir hoy toca. Y como estamos en veranito pues lo que toca es hablar de deportes y sobretodo de futbol. "Mercado veraniego", fichajes, bajas, etc...

Y sin duda el más sondao de todos ha sido el fichaje de Ronaldinho por el Milan. He de reconocer que me sabe mal que se marche del FC Barcelona este pedazo de jugador. Si, si, ya se que estas dos últimas temporadas ha juagdo fatal pero, ¿y esas dos ligas y esa champions de Paris? eso no cuenta ¿y la goleada en el Bernabeu? ¿Ya no nos acordamos? Que quereis que os diga, para mi se a uno de los más grandes que ha pisado el Camp Nou. Que le vaya todo muy bien en el Milan y solo, solo que haga su peor partido cuando se cruze con el Barça en los partidos de la Champions!!. jeje.

dijous, 8 de maig del 2008

I que decir después de un 4-1

Que espectáculo más bochornoso. Los jugadores deambulaban por el campo. Ni pasillo ni mandangas, si el Madrid hubiese apretado nos coloca dos o tres más.

Virgenssita, virgenssita. Que Pep nos coja confesados, que si no... Patirem un any més!!!