dissabte, 22 de desembre del 2007

Al borde de la ruptura de IU

Desde hace unos días sigo con atención las noticias que aparecen en periódicos y en internet sobre el devenir de Izquierda Unida. Por desgracia su contenido no es nada bueno y mucho menos esperanzador. Y, además, para los que estamos organizados en la versión catalana de IU, un dejavú.

A lo que asistimos hoy a nivel estatal no es más que una réplica de la operación que Rafael Ribó intentó llevar a cabo en su día con el Partido de la Nueva Izquierda con menos éxito. Hoy, los discípulos de Ribó han sido más hábiles y, en lugar de confrontar con la mayoría de IU para lograr sus fines, han utilizado una táctica más litúrgica. Podríamos decir que ICV en su momento introdujo su caballo de Troya dentro de IU y hoy, ese caballo se ha abierto para dejar salir a sus soldados.

Llamazares a asestado a la Izquierda Unida de 1987 su golpe más mortal expulsando de los órganos de dirección a los dirigentes del PCE, partido fundador de IU y su principal motor durante estas últimas décadas. El objetivo: eliminar las voces discrepantes con la reconversión de IU en un proyecto dócil, llamado de la nueva izquierda verde y que en definitiva no es más que un proyecto que asume el sistema y que simplemente sirve para dar un "toquecito" progre a las políticas del PSOE.

Más allá de compartir o no ese proyecto, volvemos a asistir a un hecho deplorable como es la utilización de métodos tramposos y antidemocraticos para tergiversar resultados asamblearios y dinamitar las voluntades del conjunto de la organización. La concentración de poder en la permanente de IU, la intromisión en decisiones de federaciones, el asalto a la democracia interna, todo ello maquillado con discursos de democracia y de ataques constantes al "critico" interno, son actitudes más propias del maestrillo de Goebels y Stalin que no de un partido democratico y de izquierdas. Aunque de que sorprenderse. Al frente de la organización de IU se han situado feroces anticomunistas, dirigentes de las tradiciones más stalinistas de cataluña, "verdes" y gentes sin complejos, todos ellos unidos por una sola lucha: eliminar al PCE y convertir IU en un Partido Político tradicional de corte del hoy llamado "ecosocialismo" y dócil frente a las políticas neoliberales del partido gobernante.

¿No hubiese sido más democrático y coherente marcharse de IU y fundar su propio Partido Verde señor Llamazares? Su respuesta ya se que es No, que ha preferido dinamitar la historia, girar voluntades y mantener la marca electoral, y de paso la butaca, en contra de lo que el conjunto de la organización manifestó en su Asamblea Federal que, como también le salió mal, ya procuró torcerla introduciendo la aplicación de unos cambios de manera fraudulenta. ¿Usted es quien nos va a llevar al cambio? ¿usted es útil como dice su eslogan? Quizás si lo ha sido para el PSOE y para ICV, pero no para los votantes de IU que quieren hacer las cosas de otra manera y que apuestan por un cambio social.

Dinamitada IU y al borde de los peores resultados electorales de su historia, ¿que será lo próximo que veamos? ¿un grupo parlamentario de la Izquierda Verde con IU supeditada a ICV? ¿Un gobierno socialista con ministros de IU y ICV? El tiempo dirá.


Desgraciadamente, como decía Javier Navascúes, responsable de la FIM en un artículo, quien no tiene mucho tiempo es el PCE y el proyecto de izquierda transformadora. Se ha abierto el caballo de madera y ha incendiado Troya, dejándonos sin hogar y robándonos el dinero. Hoy tenemos una ciudad quemada y que acumula deudas. Pero también tenemos un sinfín de esperanza y de voluntad de construir nuevos referentes de lucha. Evocando a la épica decir que el fénix debe resurgir de sus cenizas y igual, habrá que debatir a partir del 9 de marzo como reconstruimos nuestra casa y como reagrupamos aquellos que hemos ido perdiendo en las batallas. Será un debate duro pero debe ser breve y ágil, no podemos perdernos ni un segundo más. Seguir la estela de los compañeros portugueses, italianos o alemanes igual nos puede servir. Quizás a llegado la hora de revitalizar el Partido, de darle un nuevo aire y un nuevo impulso frente aquellos que quieren matarnos. Somos muchos y muchas los y las comunistas que en diferentes fórmulas y espacios estamos organizados en el estado. Refundemonos, recuperemos un Partido fuerte capaz de converger con los movimientos sociales, con los trabajadores y trabajadoras en sus nuevas formas de organización, un Partido capaz de atender a las demandas de la juventud y de los estudiantes. Un Partido democrático, plural y integrador de todas aquellas expresiones comunistas. Un Partido que integre la sabiduría y el conocimiento de la historia y de nuestros fundadores y que sea capaz de crear la suya propia, de aplicar sus conocimientos a las nuevas realidades sin perder de vista su objetivo fundamental: luchar por un cambio social. Quizás a llegado el momento de refundar el PARTIDO COMUNISTA.

diumenge, 18 de novembre del 2007

Adeu amic, adeu company.

Expressar el que un pot sentir per la marxa d'en Gregori es fa molt difícil. Per algú a més, de la meva edat, certament llunyà, tan sols qui escolta, qui llegeix, ho pot entendre si ha conegut en Gregori.


He tingut la gran sort de poder compartir amb en Gregori un projecte comú de transformació, una mateixa lluita, des de la diferència d'edat però des de la unitat del pensament.

He estat alumne avantatjat, com tots i totes els que vam compartir amb ell llargues reunions del Comitè Central, de les seves intervencions, del seu bagatge, de la seva capacitat d'analitzar el món que l’envoltava i de la seva facilitat per donar-hi explicacions i sobretot il·lusió, esperança i propostes per canviar-ho.

Però, per damunt de tot, per damunt del projecte comunista
vull quedar-me amb la seva part humana. Essent molt jove quan vaig accedir al partit i a la secretaria d'organització, en el Gregori sempre hi he trobat recolzament, paraules encoratjadores, d'ànim. Paraules que sempre transmeten tranquil·litat i seguretat. Extraordinariament bondadós i honest, en Gregori ha estat un gran exemple per als i les joves comunistes que hem estat al partit. Un gran exemple per seguir lluitant i treballant en la lluita pel socialisme i el comunisme.

Difícil cercar paraules per acomiadar-te Gregori. Difícil explicar com t'has fet estimar i difícil, molt difícil no trobar-te a faltar. Potser la millor manera d’acomiadar-te, de recordar-te va vinculada a aquella cançó d'en Raimon, aquella que diu:

"T'he conegut sempre igual com ara,
els cabells blancs, la bondat a la cara,
els llavis fins dibuixant un somriure
d'amic, company, conscient del perill"

Adéu Gregori, Salut camarada!


dissabte, 17 de novembre del 2007

Estimat Gregori, gràcies!!

Avui, dissabte 17 de novembre, el nostre President i màxim dirigent del PSUC durant la major part dels duríssims anys de lluita contra la dictadura i el difícil període de la transició, Gregorio López Raimundo, ens ha deixat, víctima d'una sèrie de greus transtorns circulatoris. Les exèquies tindran lloc exclusivament dins de l'àmbit familiar.

Tots els membres del PSUC-Viu ens unim, en aquest moment de tristor, al dol dels seus familiars i retem homenatge a tota una vida heroica de lluita, sense claudicacions ni componendes, per la democràcia i el socialisme. L'exemple del company Gregorio romandrà per sempre entre nosaltres i servirà d'al·licient a futures generacions de lluitadors pels mateixos ideals que van guiar la seva vida. Els homes i les dones, també els grans homes i dones, passen; però les grans idees perviuen, gràcies fonamentalment a l'impuls que els hi dónen aquells i aquelles. Aquest serà, sens dubte, el destí de les idees per les quals va lluitar Gregorio López Raimundo


ESTIMAT GREGORI

En un moment en el que molts reivindiquem la nostra memòria col·lectiva, ens deixa un home que representa per a molta gent això: una determinada memòria col·lectiva. Ell és un representant molt especial dels que en circumstàncies molt difícils, d'impuls republicà, d'amor i de mort, de lluita en guerra civil, en l'exili, contra el franquisme, en la presó, en la clandestinitat, en la democràcia, han lluitat per la llibertat i el socialisme a Catalunya i a Espanya. És en Gregori López Raimundo.

Ara parlaran (parlarem) extensament de la seva vida, se'l recordarà i es recordarà com va ser homenatjat fa un any amb la Creu d'Or de la Generalitat de Catalunya. No va ser un fundador del PSUC perquè era massa jove aleshores. Però ha estat un dels dirigents comunistes catalans més coherents i amb més capacitat política de la seva generació. Aragonès d'origen per català de cor, ha estat un dels defensors de la idea d'una Catalunya nació solidària amb els pobles d'Espanya i del món. És un patrimoni de tot els catalans.

Si alguna cosa voldríem destacar del Gregori que és, era i que queda en el nostre record, és la seva coherència. El món ha canviat des dels anys trenta del segle passat, i està canviant de manera més accelerada aquests darrers anys. Moltes coses que creiem representaven el futur ens han deixat orfes, però sentir-se i dir-se comunista avui és no renunciar a la utopia possible d'un mon de dones i homes lliures i iguals, en un món en pau i en un planeta habitable per a les generacions que ens succeiran. Aquest és el socialisme, el comunisme en llibertat que defensava Gregori, que ha defensat fins ara i que ens ajudarà a seguir defensant als que creiem també en aquesta utopia possible.

Ningú que lluita, que avança, que ajuda a avançar, està lliure de contradiccions. Gregori també en tenia i va patir les divisions de l'esquerra amb la que ell lluitava amb esperit unitari. Però les forces centrípetes eren massa fortes, i ell va haver d'escollir. I va ser fidel als seus ideals.

Va voler fer del comunisme un mètode d'unitat al servei de la classe treballadora i dels mes desafavorits, fent-lo viure al sindicat i al carrer més enllà d'ideologies religioses o filosòfiques. Darrerament seguia amb un interès creixent la lluita mundial contra la globalització capitalista.

En un moment en el que ens estem plantejant nous camins de llibertat i de democràcia per arribar al món millor possible, l'exemple de Gregori López Raimundo, el seu consell sempre intel·ligent, pacífic i unitari, no ens deixa. Estimat Gregori, estàs aquí amb nosaltres, que t'estimem i et respectem.

Alber Escofet Sànchez
Secretario General PSUC Viu

dimarts, 30 d’octubre del 2007

Falten 3 dies. Dream Theater - Badalona 2 de novembre

Constant Motion



Finally Free



The Dark Eternal Night

Vuit consellers d'EUiA fan retirar-se el nom d'un manifest pro Llamazares

El Punt, dimarts, 30 d'octubre de 2007

P. ABARCA. Barcelona

Vuit integrants del consell nacional d'EUiA han fet retirar els seus noms del manifest de suport a Gaspar Llamazares com a candidat a les primàries del partit per les generals.

Jordi Alonso, Juanjo Cáceres, Josep Llabina, Pilar Massana, Àngel Pla, David Rodríguez, Mireia Rovira, Cristina Simó i Diosdado Toledano són els afiliats d'EUiA que han remès una carta a Llamazares reclamant que esborrin els seus noms d'entre les 1.800 adhesions al manifest, ja que donen suport públic a Marga Sanz com a candidata d'IU al Congrés.

En la carta adreçada a Llamazares, els afectats parlen de «violació democràtica» i «processos obscurs». Asseguren que no han autoritzat mai la inclusió dels seus noms en el manifest i que ja s'han produït anteriorment altres casos amb noms de sindicalistes de CCOO, que també van ser retirats. Per Cristina Simó, que també és membre del consell polític federal d'IU, s'ha actuat amb precipitació transferint al llistat del manifest el nom de tots els integrants de la comissió nacional d'EUiA, donant per fet que donarien suport a Llamazares i sense demanar opinió a ningú.

divendres, 26 d’octubre del 2007

dimecres, 24 d’octubre del 2007

Compañero Llamazares, rectifica!

Compañero Gaspar Llamazares.

Atónito y sorprendido me he quedado al leer en tu lista de apoyos publicada en tu página web mis datos dando apoyo a tu candidatura.

En primer lugar quiero manifestar que NO cuentas con mi apoyo para ser candidato de IU a las próximas elecciones generales por diferentes motivos.

Uno de estos motivos es, precisamente, la violación sistemática de las reglas de juego que internamente nos hemos dotado en IU. Violación sistemática que una vez más se produce introduciendo mi nombre en una lista de apoyo, supongo al transferir directamente los nombres de los miembros de la Comissió Nacional de EUiA a la lista de apoyo a tu candidatura y, deduzco, desconocer la persona o personas que estaban introduciendo los datos mi posición al respeto.

Lamento lo sucedido y he de manifestar mi gran malestar y decepción, una vez más, ante un proceso, que siendo innovador en nuestra formación, pueda, ya de antemano, tener procesos oscuros.

Compañero Gaspar. Por favor, rectifica, "combate" limpiamente con tus ideas y propuestas y no con malabarismos, engaños y malas formas como ya hemos sufrido en anteriores ocasiones.

Esto solo nos conduce al desánimo y al descrédito ante la sociedad de la cual queremos recabar apoyos para cambiar las cosas.

Quiero por último expresar mi TOTAL apoyo a la candidatura de Marga Sanz ya que pienso, es la candidatura que representa aire nuevo para IU, un cambio que nos vuelva a situar como una formación política coherente y consecuente, sin miedo. Que apueste por la transformación, por ser una fuerza política con proyecto propio y que sepa que negociar una posición no es aceptar integramente la que el otro nos diga. Una fuerza política que respete su pluralidad y su historia. En definitiva aquella fuerza política que surgió de la movilización social.


Por IU, por la transparencia y el cambio.

Salut i república.

Jordi Alonso Fumadó

Miembro de la Comissió i del Consell Nacional de EUiA

Concejal de Comercio por ICV-EUiA del Ayuntamiento de la Llagosta (Barcelona)

dissabte, 20 d’octubre del 2007

Peligrosa María!

El lunes día 15 nació María, la nena de Meli y David. La verdad es que esto esta siendo todo un acontecimiento muy especial para el grupo y sobretodo para los recién estrenados "papi y mami".

Es la primera "sobrinilla" del grupo y ha significado una bocanada de alegría tremenda para todos y todas.

Ahora les toca a los papis cuidarla bien, quererla y hacer que crezca sana, por el buen camino y siendo una niña muy lista y con inquietudes. Para llevarla por "el mal camino" ya estaremos sus "titos postizos"(jeje) que también la vamos a querer mucho.

Bueno, espero que este alegre acontecimiento se extienda pronto y vengan nuevas paternidades y maternidades en el grupo. Hombre!!! María no puede ser la única!!! Tiene que venir el peque del Sevilla, ¿no? jeje.

Des de aquí un besazo muy grande para los tres y para los que no la habéis visto todavía unas fotitos de la niña...




la mami con la nena....


... y el papi ... (esas babillas!!)

dimarts, 9 d’octubre del 2007

Che 1967-2007

El 9 d’octubre de 1967 van assassinar el Che Guevara a Bolívia. Ja han passat 40 anys, però el Che viu en la rebel·lia dels joves i en les lluites per la justícia social i l’alliberament nacional.

Alternativa Jove-Joves d’EUiA fem un homenatge al Che. Un homenatge a la persona i al revolucionari. Un reconeixement compromès per donar a conèixer qui fou als joves i a la societat catalana. El que el Che va defensar continua plenament vigent: el compromís, la justícia social, l’internacionalisme i el socialisme..

textoalternativo

http://www.hastalavictoriasiempre.cat

Si un personatge històric ha marcat la vida de milions i milions de persones, aquests ha estat Ernesto Guevara de la Serna, més conegut com el Che. Sempre m'han fascinat la història i la vida del Che en tots els seus aspectes. La seva capacitat de ser lliure i de regir-se pel seu propi pensament forjat a través de les vivènces viscudes. La seva capacitat de sacrifi, tant per la seva malatia com per la seva constant determinació per ajudar els altres. El Che ha estat i és un referent per molts homes i dones arreu del món que pensem que es pot construïr i viure en un món millor, més just i solidari envers els altres. Un món sense injusticies socials i on la llibertat dels homes i dones estigui per davant dels interessos especulatius i armamentistics. On per damunt de tot hom sigui lliure de l'opresor. 40 anys després de la seva mort, el "Che vive" en el pensament i el en cor de molts homes i dones. El seu referent, ideals i exemple ens encoratja a seguir lluitant.

dimarts, 28 d’agost del 2007

Un golpe para el futbol español

Hoy ha fallecido el jugador del Sevilla Antonio Puerta a la edad de 22 años. Mi más sentido pésame para toda su familia, para el Sevilla y para toda su afición. España pierde a uno de sus mejores futbolistas. Nos queda su recuerdo, sus goles y su buen hacer. De un culé al que le gusta el buen futbol. ¡¡Gracias Antonio!!

diumenge, 5 d’agost del 2007

La FIA relega a Fernando Alonso a la sexta plaza de la parrilla

En fin... Ya sabemos cuáles son los intereses de Bernie Ecclestone... Así seguro que consiguen que Hamilton gane el mundial. En el GP de Europa le meten con la grua de nuevo en pista (ahora dicen que ya no se va a hacer más) y ahora le dan la pole. Solo espero que Alonso les de hoy una gran lección. Aupa Fernando!!!

Fernando Alonso, doble campeón del mundo de Fórmula Uno, saldrá desde la sexta posición del parrilla de salida del Gran Premio de Hungría, después de la que FIA haya decidido sancionarle por la maniobra en la que se vio involucrado con su compañero de equipo Lewis Hamilton, en la sesión de clasificación, informaron fuentes próximas al piloto español.


La sanción a Fernando Alonso -pérdida de cinco puestos en la formación de salida- y a su equipo, la escudería McLaren Mercedes -no sumar puntos para el Mundial de constructores- en el Gran Premio de Hungría se debió a "acciones perjudiciales al interés de la competición" durante la calificación.

Así lo refleja el comunicado oficial de la FIA, que indica que el organismo internacional no aceptó ni las explicaciones del doble campeón mundial español -que había logrado la 'pole'-, ni las de su equipo, entendiendo que con las acciones del tramo final de la calificación se perjudicó al británico Lewis Hamilton, líder del Mundial, que, tras la penalización, arrancará desde el primer puesto en la carrera, a las dos de la tarde (12:00 GMT).

"La explicación dada por Alonso (...) no es aceptada. Los comisarios consideran que de forma innecesaria impidió a otro piloto (Hamilton), y por consiguiente, será penalizado con la pérdida de cinco posiciones en la parrilla", reza el comunicado.

La misiva indica asimismo que "las acciones del equipo en los minutos finales de la calificación son consideradas perjudiciales para el interés de la competición y del deporte del motor en general".

"La penalización aplicada es que los puntos (de conseguirlos) que se sumen para el Mundial de constructores resultantes del Gran Premio de Hungría serán borrados", añade el comunicado de la FIA.

Hamilton había acusado de forma velada a Alonso y a su equipo de haber ralentizado de forma voluntaria la última salida a pista del asturiano en la tercera y decisiva tanda de calificación, por lo que el británico no tuvo tiempo de intentar una última vuelta rápida, en la que el español marcó el mejor registro de la cronometrada principal.

dissabte, 4 d’agost del 2007

Demostrando quien es el numero 1

Ja, ja.

Para los que os gusta la Formula 1 y hoy habéis visto las sesiones de clasificación para el GP de mañana en Hungria. Hoy Fernando Alonso ha demostrado que es el numero 1 y que su equipo tiene que estar a la altura y dejarse de ostias. ¿Alguien concebiría que en la epoca de Schumaquer en Ferrari le dejaran leer las mejoras de los tiempos a Massa o a Barrichello? ¿o que le dejaran tener una estrategia mejor?.

En McLaren parecen no haber aprendido de los errores del pasado. ¿O es que no recuerdan los piques Senna-Prost o los recientes Raikonnen-Montoya? Señores reflexionen y aprendan que tienen en su equipo al campeón mundial, el numero 1 y ese se llama Fernando Alonso.

Hoy, Alonso le ha ganado la partida a Hamilton de manera muy perspicaz. Hoy Alonso se ha subido al lugar de Mika.

Algunes imatges del viatge a França

Al fí ja m'han enviat les fotos del vitge. Vam fer poquetes pero n'hi ha que valen la pena. Bé jutjeu vosaltres.

Panoramica de Lyon des de la Catedral de Fourviere

Una altra panoramica. La segona torre que es veu al fons és Chassieu on viuen l'Arthur, la Carol, la Camile i l'Adria.

Una bonica imatge del Lac du Bourget, un entorn extraordinari per anar a dinar i a fer la passejada.

Amb l'extraordinar Montblanc al fons. I el majestuós llac...

I per acabar una foto de la familia... tot i que falta l'Arthur.

dijous, 26 de juliol del 2007

Siempre es 26. Cuba resite!!!

"Era necesarioo enarbolar otra vez las banderas de Baire, de Baraguá y de Yara. Era necesaria una arremetida final para culminar la obra de nuestros antecesores, y eso fue el 26 de julio. Lo que determinó esa arremetida no fue el entusiasmo o el valor de un puñado de hombres, fue el fruto de profundas meditaciones sobre el conjunto de factores objetivos y subjetivos que imperaban en aquel instante en nuestro país"



Fidel Castro en Camagüey 26 julio de 1986

dissabte, 21 de juliol del 2007

Genesis live in Lyon 1992-2007

Fa 15 anys estavem aquí un altre cop. Ai 15 anys... uf com passa el temps. El lloc el mateix: el Stade de Gerland, el camp del avui majestuós Olimpic de Lyon, fa 15 anys un equip de mitja taula, avui campió de la Lliga Francesa en cuatre o cinc edicions seguides.

Aquell dimarts de juny de l'any 1992 el dia no estava massa fi, be a l'hora del concert ja plovisnava, però el que va venir després va ser el gran dilubi. En mig del camp de futbol cobert tan sols per una lona de plàstic que acumulava aigua rapidament. Allò va ser èpic, Genesis, amb Phil Collins al capdavant no es van aturar. Fins al final fent-nos saltar i ballar, fent-nos obli
dar la pluja. El resultat: un concert extraordinari, una mica de refredat i unes sabates a les escombreries.

Ara ha estat diferent. 15 anys que no estava a Lyon, tot em semblava diferent, encara que recordava petites coses, pero son molts anys. Recordava fins i tot l'estadi diferent. Ara em semblava més gran, potser perque ara veig també "més gran l'Olympic Lyones" i això envolta la sensació que tot és més gran. És l'estadi del campió!!!


El concert comença a les vuit. Si, si!!! a les vuit, cal recordar que estem a França, es sopa a les set i a dormir a les 10. Cap a les set de la tarda, dos cuarts de vuit ja som prop de l'estadi i comencem a partir les primeres aglomeracions, però ja hi som. Un cop dins a buscar lloc i a intentar recordar aquell concert del 92. Una birreta i a esperar.



Primers aplaudiments, uns quants crits i xiulets i som-hi!! Puntuals a les 8 i a fer música. El concert va ser una posada en escena de llum i música impresionant com podeu veure en els videos. No obstant tot sembla un comiat. Les paraules de Phil Collins destacant el moment especial, els videos que acompanyen les cançons fent un recorregut de la història del Grup, la notícia que s'havia demanat a Peter Gabriel que participes de la gira, les cançons baixades de ritme per a que els "avis" pogessin arrivar als tons. En fi, semblava un comiat, però un comiat esplèndit!!! Aquest cop sense pluja, amb calor i molt bon rotllo. Dues hores llarges i cap a casa amb molta satisfacció.

No sé si finalment serà un comiat, si ho és ens ha quedat un bon sabor de boca i ens deixen una extensa col·leció de boníssimes cançons. Si no ho és jo hi torno a la propera. Qui s'apunta?!

dijous, 19 de juliol del 2007

Por la libertad de expresión. Viva la República!!


En solidaridad con la revista El Jueves secuestrada por el juez Del Olmo por publicar una bonita caricatura en su portada.


dimecres, 11 de juliol del 2007

Ja estem a França!

Ja hem arrivat a França!!

Comença la setmaneta de vacances.
Dema el concert i dspres festeta. A veure que tal, ja us explicare.

Apa adeu!

PD: Que triste tumbarse en el sofa y no tener a Idefix...

dimarts, 10 de juliol del 2007

Jordi Alonso escollit nou coordinador local d’EUiA de la Llagosta

El passat dissabte dia 7 de juliol, Esquerra Unida i Alternativa de la Llagosta va celebrar la seva Assemblea Local per a fer balanç dels darrers quatre anys de treball i per a escollir la nova direcció que ha d’afrontar els nous reptes.

Els i les militants de la formació van analitzar en el document polític el treball realitzat en els darrers quatre anys, molt en especial, valorant el pacte de govern d’esquerra plural de la legislatura anterior. EUiA valora en el seu document que l’aportació de l’esquerra transformadora en el govern ha estat força positiva” i destaca que la “gestió participativa de Gonçal Aguilera al capdavant de la regidoria de Medi Ambient ha demostrat que les coses encara es poden fer diferents i ha assentat les bases per treballs futurs”.

Així mateix, el document aprovat per unanimitat destaca el treball de consens amb Iniciativa per Catalunya i el bon clima generat entre les dues organitzacions. Per els i les militants d’EUiA “l’aposta per la coalició significa una aposta per sumar i multiplicar l’espai de l’esquerra transformadora” i apunta a que el treball de les dues organitzacions ha d’anar encarat “a crear una opció alternativa i transformadora, amb un fort impuls programàtic i amb una aposta clara i decidida per la participació ciutadana”.

Un cop aprovat el document polític l’assemblea va escollir la nova direcció que estarà encapçalada pel regidor de comerç, Jordi Alonso de 31 anys, que substitueix Gonçal Aguilera que ocuparà la responsabilitat d’Organització. La resta de la Comissió Local la composen Sandra Damas, Finances; David Ramos, Comunicació, Juan Damas, Àrea de Joves i dues àrees més que han d’escollir encara els seus responsables.

Per al nou Coordinador Local, Jordi Alonso, “l’assemblea ha de significar un nou impuls per a l’organització, per seguir creixent i avançant. EUiA de la Llagosta és encara una força molt petita però amb un gran potencial, amb molta capacitat de proposta política i una gran capacitat de treball”

divendres, 29 de juny del 2007

VIAJE DE HOMENAJES POR EL SUR DE FRANCIA 7 de julio 2007

Como el año pasado, hemos organizado este verano un viaje, esta vez por el sur de Francia, para rendir homenaje a las personas muertas y a aquellas otras que nacieron en el exilio.

Todos sabemos que Walter Benjamin murió en Port-Bou y que Antonio Machado falleció en Collioure, pero tal vez no recordemos que en Elne cerca del campo de concentración para refugiados de Argelès pudieron nacer en condiciones muchos niños de estos mismos refugiados gracias a una enfermera de la Cruz Roja que logro organizar una Maternidad en una casa de este pueblo. La casa, la Maternidad, es desde hace muy poco tiempo un museo. Por ser esta visita de tanto interés y emoción para nosotros, para nuestra historia, UCR ha creído que debíamos hacer este año el siguiente recorrido.

A continuación detallamos recorrido: Salida 7 de la mañana del 7 de julio desde la plaza España (torres venecianas).

Primera visita Port-Bou, donde homenajearemos a Walter Benjamin.

Segunda visita Collioure, donde recordaremos la figura de Antonio Machado.

Tercera visita Elne. Aquí comeremos y visitaremos La Maternidad (casa-museo). Tenemos reservada una sala donde realizaremos un encuentro con dos intervenciones. Una sobre Banjamin, a cargo de Francisco Fernández Buey, y otra de Antonina Rodrigo sobre Antonio Machado.

Teniendo previsto llegar a Barcelona sobre las 21 horas.

Precio 30 euros total (parte está subvencionado)

Rogamos a las personas interesadas ingresen los 30 euros en la cuenta de Caixa de Pensions nº 2100-0647-93-0200223135 Indicando el nombre de la persona que hace el ingreso y el número de personas.

Por favor, también os rogamos que nos pongáis un mail a nuestra dirección unitatcivicaperlarepublica@yahoo.es ó que llaméis al teléfono 617973571 ó 93443809 indicando vuestro nombre y el número de teléfono.

ÚLTIMO DIA PARA RESERVAR 4 DE JULIO

dimecres, 20 de juny del 2007

Els exemples familiars

El dissabte vam prometre el càrrec de regidors. A priori no estava nervios, però a mesura que anàven passant les hores el "cuc" de la impaciència ha anat agafant protagonisme.

Una nova responsabilitat i una nova experiència de la que n'espero aprendre moltes coses i poder aportar el que jo he après en aquests anys dedicats a intentar canviar les coses.

Amb el pacte de govern amb el PSC formarem govern. Un nou govern d'esquerres per a la Llagosta, per seguir millorant les coses. I a ningú se li escapa que aquesta Llagosta ha millorat gràcies als partits d'esquerres, en primer lloc el PSUC, el PSC i les diverses aportacions de les formacions resultants de la divisió del PSUC (PCC, ICV i EUiA).

Tinc moltes ganes de començar i de posar el meu granet de sorra en millorar el nostre poble. Vull continuar, tot i que de manera diferent, el treball que va iniciar el meu pare en la seva petita aportació com a regidor. Una manera d'homenatjar aquells homes i dones que van lluitar per que avui, homes i dones nous, més joves, podem gaudir d'uns minims de democràcia i de participació.

Amb el seu exemple i la seva experiència i amb les nostres noves aportacions crec que podrem fer un bon treball per millorar molt més la Llagosta.

Espero fer-ho bé. Ganes, treball i diàleg no hi faltaran. I si d'aquí a 4 anys penseu que no ho hem fet bé, doncs vosaltres decidiu.

diumenge, 17 de juny del 2007

Constituït el nou Ajuntament

Els tres regidors d’ICV-EUiA donen suport a un nou govern d’esquerres

Ahir dissabte va quedar constituït el nou consistori municipal per a la propera legislatura. Antonio Rísquez del PSC va ser escollit alcalde amb els vots del PSC (10) i de la coalició ICV-EUiA (3), reeditant d’aquesta manera el govern d’esquerres que en els darrers vuit anys ha governat la Llagosta.

El cap de llista i portaveu de la coalició, Alberto López, ha destacat en la seva intervenció la “renovació del nostre grup i la forta presencia de gent jove en la nova composició municipal”. López ha valorat la feina feta pels anteriors regidors d’ICV-EUiA i ha manifestat que “hem estat coherents amb el govern d’esquerres que demanàvem en campanya i conseqüents amb el resultat de les urnes que han donat un ampli suport a les formacions d’esquerres”.

ICV-EUiA i el PSC han arribat a un pre-acord que esta pendent de ser ratificat per les assembles de les respectives organitzacions i que donaria a ICV-EUiA tres regidories i una tinença d’alcaldia.

Jordi Alonso, núm. 2 de la coalició ha valorat de forma molt positiva l’acord “ja que permet a ICV-EUiA seguir incidint en el govern municipal per millorar la Llagosta”. Segons Alonso, “l’acord recull nombroses de les propostes que ICV-EUiA plantejàvem en el programa electoral i a les tres regidories que gestionarà la coalició ben aviat es percebrà la diferència”.

El cap de llista, Alberto López ha manifestat la voluntat de la coalició de seguir treballant per la Llagosta “de manera diferent i obrint la participació a tota la ciutadania, fomentat en tot moment el consens i sobretot escoltant a les persones”.

dimecres, 16 de maig del 2007

Festa d'ICV-EUiA al Parc Popular


El proper dissabte dia 19, la coalició realitzarà el seu acte central de campanya amb una Festa al Parc Popular plena de sorpreses.

ICV-EUiA ha preparat tota una jornada que començarà a les 12 hores amb inflables i un espectacle infantil. Tot seguit, cap a la una del migdia, la coalició té prevista les intervencions de l’eurodiputat d’ICV, Raül Romeva i de la diputada al Parlament de Catalunya d’EUiA, Mercè Civit. El torn d’intervencions el conclourà el candidat a l’alcaldia Alberto López.

Després de les intervencions la coalició té prevista alguna sorpresa i una botifarra popular i gratuïta per als i les assistents.

Jordi Alonso, núm. 2 de la coalició ha manifestat que “ICV-EUiA pretenem que la gent s’ho passi bé també en els períodes electorals i per això hem preparat tot un seguit de sorpreses maques i entretingudes”

dissabte, 12 de maig del 2007

Ja ha començat la campanya!!

Buff.

Ja ha començat la campanya. Ens queda molt treball per fer, pero hi ha moltes ganes i ilusions de tirar endavant el projecte i fer alguna cosa grossa.

Tenim la sensació que si treballem bé treurem bons resultats, ja que la gent esta molt cansada de sentir sempre el mateix i de que ningú els faci cas.

Penso que som l'únic Partit que tenim un projecte engrescador i de futur. Si analitzem la resta de Partits això s'evidencia.

El PSC té un projecte cadúc, que no aporta res de nou i no ilusiona. Fins i tot repetixen amb la Carme Cahcón al miting!! i no han resolt l'escisió de Ciutadans que torna a presentar-se.

D'aquests que dir!! L'aposta del canvi és la Octavia que, amb tots els respectes, potser s'hauria de dedicar a una altra cosa i sempre, sempre, amb l'ombra de l'Adelino moven els fils.

Convergència torna a apostar per la dupla Egea. La Mireia i en Zacaries tornen a encapçalar el projecte que penso no aporta res de nou i sobretot no aporta el canvi i la renovació que esbomba la Mireia.

Del PP, poca cosa a dir. Un candidat que, malauradament està amb problemes de salut i una candidatura canviada mentres el candidat estava ingressat. I el que és pitjor. En Rajoy i companyia esbombant tonteries i vejenades i tensionant la corda per provocar una fractura.

I per últim, la novetat, ERC. Per una banda aporten una candidatura molt jove, però per l'altra, una candidatura poc implicada a la Llagosta i poc coneixedora de les realitats.

Així, que veient el panorama, segueixo pensant fermament que som l'única formació, ICV-EUiA que tenim una candidatura molt complerta i amb projecte de futur. Companys i companyes amb experiència, combinada amb la joventut i les idees noves adaptades a les noves situacions. Companys formats i formades i amb capacitat suficient per dirigir qualsevol responsabilitat. I sobretot una candidatura que no té por de la participació dels veins i veines i oberta a escoltar totes les propostes, idees i projectes.

Bé, espero que ens vagi força bé. Ganes i empenta li estem posant, ara només falten els vots.

dimarts, 3 d’abril del 2007

Una nova manera de fer, oberta i participativa

El proper dia 27 de maig, la ciutadania de la Llagosta tenim una cita. Una cita per decidir sobre el nostre futur, sobre el que volem que es faci en la nostra ciutat i de la nostra ciutat.

De ben segur que molts i moltes de vosaltres penseu que la política és sinònim de distanciament, de burocràcia, de polítics especialitzats. Que no serveix de res participar perquè al final no es fa res del que es diu, etc.…És cert que la política actual viu un descrèdit general, però també és del tot cert que la política és el mecanisme que ens hem dotat per ordenar allò públic, allò que és de totes i tots i, per tant, les solucions no vindran soles sinó de la implicació global de la ciutadania en la vida quotidiana.

Per les dones i els homes d'ICV-EUiA, la participació ciutadana és un element preferent en la nostra manera de ser, és com una part del nostre adn. Pensem que cal anar més enllà de la política participativa “d'aparador” i aplicar polítiques actives reals de participació i canalització de propostes.Crear i potenciar Consells Municipals per als diferents àmbits de gestió on la ciutadania sigui protagonista, generar àmbits de participació en els barris, compartir els problemes i la presa de decisions, obrir la participació en els plens, etc.… son fórmules senzilles d'aplicar i que, estem convençuts, donaran un bon resultat en la futura construcció de la Llagosta del Segle XXI.

Però la participació també requereix grans dosis de comprimís de la ciutadania. Autoeducació en la participació, generar consciència cívica i pertinença a un grup, a una ciutat, per sentir-nos com a part dels problemes i alhora de les solucions.Implica trencar amb la comoditat establerta del “jo passo”, “no hi ha res a fer”, “sempre fan el mateix”, etc.

Cal doncs treballar, aportar des de la institució mecanismes de participació, però també cal una ciutadania activa, que reclami el seu paper protagonista, que aporti propostes per millorar la Llagosta.

ICV-EUiA volem treballar de manera diferent, implicant a tothom en la nostra actuació diaria i, sobretot, allunyant-nos de dogmes establerts i del “políticament correcte”.Idees noves i noves formes de fer, obertes i participatives per construir una Llagosta molt més social, de les persones, respectuosa amb el medi ambient, integradora amb els nouvinguts i nouvingudes, vinguin d'on vinguin. Una Llagosta feta per a les persones i amb les persones.

En definitiva, recuperar le sentit de la democràcia, retornar el poder al poble i que aquest exerceixi el paper actiu i protagonista en la Llagosta del Segle XXI.

diumenge, 1 d’abril del 2007

Una nova aventura

Avui me llançat al món dels blogs. No sé massa bé com funcionen pero el que si que tinc molt clar és que son una bona eïna comunicativa i que permeten conèixer molta gent i aquesta és una de es coses que més m'agrada.

Em dic Jordi i tinc 31 anys. M'agrada molt escoltar música, en especial tot allò que engloba el rock simfónic com son Marillion, Yes, DreamTheater, Roger Hogdson, Jean Michel Jarre, etc...

També m'agrada molt llegir, sobretot lectures polítiques i noveles d'aventures.

Una de les meves pasions és la política. Sóc un utópic, comunista conveçut i militant del PSUC i d'Esquerra Unida. He estat vinculat durant molts anys al moviment estudiantil on vaig començar a fer política i després en diferents organitzacions juvenils.

Ara participo de la meva agrupació local del PSUC i d'EUiA on estem preparant les eleccions municipals conjuntament amb els companys i les companyes d'ICV.

M'he decidit a escriure un blog básicament per curiositat. Perque em bé molt de gust compartir coses amb la resta de gent. Coses i opinions de tot tipus, sense imposar la "meva veritat" a ningú pero si exterioritzant-la sense por a discrepar.

Espero que aquesta aventura doni els seus fruits personals i em sigui de profit a mi i a qui li pugui aportar alguna cosa allò que jo escrigui.

Salut!