Dissabte: al Gamper!!!

El dissabte vam anar a veure el Trofeu Joan Gamper. La presentació de l'equip i la festa blaugrana per excel·lència. Tenia ganes de tornar al Camp Nou, feia molt que no hi anava. Sempre que hi vaig em porta molts records, molt bones sensacions i em torna a fer petit, a sentir-me protegit, com quan hi anava amb l'avi.

Dissabte era una prova per al nou projecte blaugrana, per al nou equip d'en Pep Guardiola. I, a més amb un equip d'entitat contrastada, el Boca Juniors de l'Argentina, amb Palermo com a davanter de luxe, això sí, amb l'absència de Riquelme, als JJOO juntament amb el blaugrana Messi, l'altre gran absent.

El partit va començar fluixet, el més destacable potser, els crits de l’afecció xeneize que, sortejant qualsevol tipus de mesura de seguretat vam convertir la segona graderia del gol sud en una petita Bombonera fins que els empleats blaugrana els van reubicar. Algunes ocasions, actuacions destacades dels jugadors del filial, de l’islandès Gudjonsen i poca cosa més. Al descans un bon entrepà i una bona cervesa.

La segona part va ser quelcom diferent. Guardiola va fer una aposta arriscada amb una defensa de tres que recordava els millors temps del Dream Team, però Boca s'anava acostant cada cop més i més, fins que al minut 73, Viatri es queda sol davant Pinto i marca el 0-1. Aigua freda a l'estadi que va quedar ensordit pels crits de l’afecció argentina, per cert, força nombrosa.

I he aquí l'esperit Guardiola, la nova etapa en l'esfera culé. Ja amb els Iniesta, Xavi, Eto'o i Keita al camp, el Barça va començar a tenir ocasions davant la porteria de Boca. Molt destacable l'actuació de Pedro que, una i altra vegada encara el contrari. I des de darrera i portats per la culerada que s'anava engrescant, que veiem que el nostre equip tenia la possibilitat de marcar i d'empatar el partit. I després d'un còrner la primera exaltació, rematada de Puyol i GOL! (ja en porta dos el de la Pobla). El Camp Nou va tornar a ser un clam, va tornar a cridar i gaudir. Aquest equip lluita fins al final, corre fins que xiula l’àrbitre i no com la temporada passada que semblaven ànimes en pena.

Tothom pensant en els penals. A veure que tal en Pinto? Qui xutarà? ... Però una genialitat de Xavi, amb una centrada magistral, calculada la paràbola al mil·límetre per a què el millor fitxatge de la temporada marquès i el Barça remuntes el partit. Minut 95 de partit, al temps afegit GOL del camerunès Samuel Eto'o que ho va celebrar amb tot el Camp Nou com si de la final de Lliga de Campions es tractes. I la final no ho era, no. Però tots sabem que aquest nou Barça si juga molt, que Eto'o si juga molt i que ha arribat el moment de parlar al camp i no a Vilafranca.

Em sembla que tornarem a veure un bon Barça i a gaudir aquesta temporada. Hi va bons jugadors, qualitats individuals i sobretot torna a veure's un equip que treballa en grup i pel conjunt. De moment, jo vaig gaudir i molt. Visca el Barça!!