divendres, 15 de juliol del 2011

La indignació del Parc dels Colors

Article publicat al diari Contrapunt el divendres 15 de juliol de 2011

Aquest mes, concretament el passat dimecres 13 de juliol es van complir 10 anys del que alguns van catalogar com “els fets més indignes de la democràcia a Mollet”. Llavors un grup de veïns i veïnes a títol individual va voler mostrar la seva indignació amb la despesa realitzada per part de l'Ajuntament encapçalat per la llavors alcaldessa, Montserrat Tura en la construcció del Parc dels Colors.

Més de mil milions de les antigues pessetes de despesa en un Parc que no recollia les necessitats dels barris que l'envolten i que llavors, ja mostrava deficiències estructurals i de manteniment que s'han fet paleses al llarg dels anys. El temps ha donat la raó a aquells que vam manifestar la nostra indignació en la inauguració del Parc.

Llavors, com fa pocs dies amb el moviment d'indignació amb la pujada desmesurada de sou de l'actual Alcalde el senyor Monràs, l'actitud del govern va ser la de criminalitzar el moviment veïnal i d'intentar judicialitzar la vida política i social de Mollet versant acusacions sobre els manifestants que uns anys després es demostraria que eren falses. Llavors, com avui, es va acusar els manifestants d'agredir regidors, d'intentar agafar l'arma de foc a un policia, de rebentar violentament la inauguració del Parc i tantes altres barbaritats. A la protesta, com ara, no va haver-hi detencions ni identificacions. Però malauradament si hi va haver denunciats.

Cinc veïns van ser acusats i criminalitzats per aquells fets: Paco Rodríguez i Paco Jiménez de les Associacions de Veïns, Lluís Ansó del Grup Ecologista Cànem i Ferran Jiménez i Jordi Alonso de les Joventuts Comunistes i d'EUiA. D'aquests, Ansó i Alonso vam ser jutjats i condemnats per desordre públic, a pagar les costes judicials del procés, aproximadament uns 3.500 euros. Va quedar demostrat en la sentencia que no va haver-hi agressions, ni violència, ni intents d'apropiar-se d'armes de foc. Només, la intenció de mostrar el rebuig de la societat, d'aquells indignats, a la despesa desmesurada i a les obres faraòniques de qui ostentava el poder.

Després d'allò, el 4 de maig de 2004, ens vam dirigir via instància al senyor Monràs, alcalde de la ciutat per demanar-li que no s'apliques el cobrament de les costes judicials per una judicialització caprici de la llavors alcaldessa de Mollet. La instància no va rebre resposta formal, però si una trucada del senyor Monràs donant la resposta política sobre el que s'havia de fer: “Qui la fa la paga”.

Doncs bé! Si senyor. Avui, la societat indignada li ha fet pagar el seu menyspreu cap a la societat civil i cap a la democràcia. Li han fet pagar la seva prepotència amb una legitima protesta per la seva desmesurada copdicia. Qui la fa la paga.