Carta enviada a la Joventut Comunista amb motiu del 10è aniversari

Camarades.

Per motius personals no puc estar avui amb vosaltres participant d’aquest acte d’aniversari dels i de les Joves Comunistes de Catalunya però permeteu-me que us escrigui unes breus línies.

Avui és un dia molt especial. 10 anys no és celebren sempre. Qui ens ho havia de dir quan el 21 de desembre de 1997 vàrem posar en marxa la JC. Una etapa valenta, plena d’alegria i d’il·lusió revolucionària. Una il·lusió de la qual ben segur us parlarà la Natàlia.

Aquell grup va fer quelcom més que posar en marxa un col·lectiu de joves, va recuperar el fil roig de la nostra història. Es reorganitzaven llavors, més de 60 anys d’història iniciades l’abril de 1936 amb la fundació de la Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC).

Fa cinc, en aquest mateix recinte recordàvem aquells inicis i ho fèiem agraint la dedicació i esforç de diferents camarades en la lluita per la construcció del socialisme. Un esforç, una lluita i una dedicació que fins i tot, malauradament, ha conegut la mort.

Permeteu-me que avui també recordi, de manera representativa de totes i tots aquells que son la nostra història, alguns camarades. I permeteu-me que ho faci de manera especial i sentida, amb tristor, però alhora agraït d’allò que ens han ensenyat, d’allò que em après de tots ells i elles.

Carmen Barrero Aguero (20 anys). Martina Barroso García (24 anys). Blanca Brisac Vázquez (29 anys). Pilar Bueno Ibáñez (27 anys). Julia Conesa Conesa (19 anys). Adelina García Casillas (19 anys). Elena Gil Olaya (20 anys). Virtudes González García (18 anys). Carmen María Cuesta (15 anys). Ana López Gallego (21 anys). Joaquina López Laffite (23 anys). Dionisia Manzanero Salas (20 anys).Victoria Muñoz García (18 anys) i Luisa Rodriguez de la Fuente (18 anys).

Totes elles, van donar la seva curta vida per la llibertat i el socialisme. Totes elles van defensar la dignitat de les persones per damunt de tot. 13 roses que formen un sol ram d’un roig ben encés que fa que les seves idees segueixin vives i presents. Que el seu exemple i la seva lluita mai quedin en l’oblit.

Però la història de la JSU també va lligada a un altre nom propi. Un camarada excepcional que ha fet de la seva vida una lluita constant. Ens ha ensenyat a lluitar contra el feixisme, a construir resistències, a lluitar contra les adversitats, a respectar-nos, a ser fidels als nostres principis i als nostres ideals. Amb ell cada dia hem après a ser més persones.

Ens ha marxat un trocet de nosaltres. Ens ha marxat un comunista dels més grans, immens. Se’ns farà difícil no tenir-lo a prop per seguir aprenent, per seguir lluitant.

Gràcies Gregori. Gràcies de tot cor de la Joventut Comunista pel que ens has ensenyat i pel que ens deixes: un llegat d’ensenyances, valors i energies per seguir lluitant pel socialisme.

Camarades.

Repasar els 10 anys de vida de la JC donen molt de sí. Però sobretot transmeten la força i la il·lusió de la joventut envers un projecte. Han estat anys d’intens treball, de consolidació d’un projecte, d’una forma d’entendre la vida, d’interelacionar-se.

Haver estat Secretari General de la Joventut Comunista de Catalunya és per a mi motiu d’orgull per la història que representa el nostre fil roig, per formar part d’una història compromesa amb la dignitat, amb el respecte a les persones, amb la construcció del socialisme.

D’orgull per haver encapçalat i treballat amb camarades extraordinaris els quals, sense ells, no hagués estat possible la meva etapa com a Secretari General. La JC ha estat un projecte compartit i col·lectiu i cal recordar les Alba, Homera, Mireia, Begoña, Laia, Núria, Paloma, els Victor, Ernesto, Pablo, Oscar, Salme, David, Raul, Toni, entre d’altres. De ben segur que me’n deixo moltes i molts, ja que la llista que es podria fer és extraordinaria. De totes elles i ells ne après alguna cosa. De totes elles i ells sempre en tindré un bon record, un bon moment.

I de manera especial, també permeteu-me que recordi la Natàlia i l’Hector. Aquests 10 anys d’història també son possibles gràcies a vosaltres, al vostre treball, a la vostra tenacitat, al vostre compromís per unes idees i uns valors. Moltes gràcies Natàlia per haver iniciat la tasca de recuperació de la JC. Moltes gràcies Hector per haver-la continuat.

Camarades.

Estem en uns moments políticament àlgids on afrontarem debats intensos sobre el futur de les nostres organitzacions.

Serem apassionats, durs en la discussió, ferms en la defensa de les nostres postures i conviccions i ho farem totes i tots convençuts que avui més que mai es necessari un projecte comunista fort i implicat en la construcció d’un projecte ampli de transformació social.

El debat ens permetrà avançar, seguir consolidant aquesta organització que té moltes ganes de creixer, de seguir fent-se gran i forta, amb ganes de fer-se un espai polític propi entre el jovent.

I més enllà del debat, de la confrontació d’idees, de les posicions alguns cops enfrontades, de la fermesa en els plantejaments, etc... Més enllà de tot això sabem que nosaltres tenim un nexe d’unió comú de moltes vides, de moltes relacions personals, de molts sentiments, d’alegries i de tristors. Un nexe per tota la vida:

HEM ESTAT, SOU I SERAN MILITANTS DE LA JC.

Felicitats camarades!!

Visca la Joventut Comunista!!

Jordi Alonso
Ex Secretari General

Adeu amic, adeu company.

Expressar el que un pot sentir per la marxa d'en Gregori es fa molt difícil. Per algú a més, de la meva edat, certament llunyà, tan sols qui escolta, qui llegeix, ho pot entendre si ha conegut en Gregori.

He tingut la gran sort de poder compartir amb en Gregori un projecte comú de transformació, una mateixa lluita, des de la diferència d'edat però des de la unitat del pensament.

He estat alumne avantatjat, com tots i totes els que vam compartir amb ell llargues reunions del Comitè Central, de les seves intervencions, del seu bagatge, de la seva capacitat d'analitzar el món que l’envoltava i de la seva facilitat per donar-hi explicacions i sobretot il·lusió, esperança i propostes per canviar-ho.

Però, per damunt de tot, per damunt del projecte comunista vull quedar-me amb la seva part humana. Essent molt jove quan vaig accedir al partit i a la secretaria d'organització, en el Gregori sempre hi he trobat recolzament, paraules encoratjadores, d'ànim. Paraules que sempre transmeten tranquil·litat i seguretat. Extraordinariament bondadós i honest, en Gregori ha estat un gran exemple per als i les joves comunistes que hem estat al partit. Un gran exemple per seguir lluitant i treballant en la lluita pel socialisme i el comunisme.

Difícil cercar paraules per acomiadar-te Gregori. Difícil explicar com t'has fet estimar i difícil, molt difícil no trobar-te a faltar. Potser la millor manera d’acomiadar-te, de recordar-te va vinculada a aquella cançó d'en Raimon, aquella que diu:

"T'he conegut sempre igual com ara,
els cabells blancs, la bondat a la cara,
els llavis fins dibuixant un somriure
d'amic, company, conscient del perill"

Adéu Gregori, Salut camarada!

Estimat Gregori, gràcies!!

Avui, dissabte 17 de novembre, el nostre President i màxim dirigent del PSUC durant la major part dels duríssims anys de lluita contra la dictadura i el difícil període de la transició, Gregorio López Raimundo, ens ha deixat, víctima d'una sèrie de greus transtorns circulatoris. Les exèquies tindran lloc exclusivament dins de l'àmbit familiar.

Tots els membres del PSUC-Viu ens unim, en aquest moment de tristor, al dol dels seus familiars i retem homenatge a tota una vida heroica de lluita, sense claudicacions ni componendes, per la democràcia i el socialisme. L'exemple del company Gregorio romandrà per sempre entre nosaltres i servirà d'al·licient a futures generacions de lluitadors pels mateixos ideals que van guiar la seva vida. Els homes i les dones, també els grans homes i dones, passen; però les grans idees perviuen, gràcies fonamentalment a l'impuls que els hi dónen aquells i aquelles. Aquest serà, sens dubte, el destí de les idees per les quals va lluitar Gregorio López Raimundo


ESTIMAT GREGORI

En un moment en el que molts reivindiquem la nostra memòria col·lectiva, ens deixa un home que representa per a molta gent això: una determinada memòria col·lectiva. Ell és un representant molt especial dels que en circumstàncies molt difícils, d'impuls republicà, d'amor i de mort, de lluita en guerra civil, en l'exili, contra el franquisme, en la presó, en la clandestinitat, en la democràcia, han lluitat per la llibertat i el socialisme a Catalunya i a Espanya. És en Gregori López Raimundo.

Ara parlaran (parlarem) extensament de la seva vida, se'l recordarà i es recordarà com va ser homenatjat fa un any amb la Creu d'Or de la Generalitat de Catalunya. No va ser un fundador del PSUC perquè era massa jove aleshores. Però ha estat un dels dirigents comunistes catalans més coherents i amb més capacitat política de la seva generació. Aragonès d'origen per català de cor, ha estat un dels defensors de la idea d'una Catalunya nació solidària amb els pobles d'Espanya i del món. És un patrimoni de tot els catalans.

Si alguna cosa voldríem destacar del Gregori que és, era i que queda en el nostre record, és la seva coherència. El món ha canviat des dels anys trenta del segle passat, i està canviant de manera més accelerada aquests darrers anys. Moltes coses que creiem representaven el futur ens han deixat orfes, però sentir-se i dir-se comunista avui és no renunciar a la utopia possible d'un mon de dones i homes lliures i iguals, en un món en pau i en un planeta habitable per a les generacions que ens succeiran. Aquest és el socialisme, el comunisme en llibertat que defensava Gregori, que ha defensat fins ara i que ens ajudarà a seguir defensant als que creiem també en aquesta utopia possible.

Ningú que lluita, que avança, que ajuda a avançar, està lliure de contradiccions. Gregori també en tenia i va patir les divisions de l'esquerra amb la que ell lluitava amb esperit unitari. Però les forces centrípetes eren massa fortes, i ell va haver d'escollir. I va ser fidel als seus ideals.

Va voler fer del comunisme un mètode d'unitat al servei de la classe treballadora i dels mes desafavorits, fent-lo viure al sindicat i al carrer més enllà d'ideologies religioses o filosòfiques. Darrerament seguia amb un interès creixent la lluita mundial contra la globalització capitalista.

En un moment en el que ens estem plantejant nous camins de llibertat i de democràcia per arribar al món millor possible, l'exemple de Gregori López Raimundo, el seu consell sempre intel·ligent, pacífic i unitari, no ens deixa. Estimat Gregori, estàs aquí amb nosaltres, que t'estimem i et respectem.

Alber Escofet Sànchez
Secretario General PSUC Viu