Sense límits

Doncs això!! sense límits!! o més ben dit, el límit d'aquest Barça és el propi Barça. Ho escrivia ahir. Si el Barça juga fidel al seu estil i no comet cap errada és imparable.

Avui ha quedat demostrat. El Sevilla ha estat una titella en mans de l'equip blaugrana, que ha realitzat una exhibició brutal de futbol. Al primer toc, de taló, regats, retallades, vaselines, passades llargues, passades en curt... tot un recital d'opcions que han finalitzat en una magnifica golejada (4-0) i que fan impensable que es pugui punxar i no guanyar la lliga.

Mestres de la pilota, això és el que son. Només cal repassar les imatges. Quin partidas d'Iniesta. Un fenomen que ni s’immuta. A marcat un dels millors gols de la lliga i pràcticament ni li ha canviat el rostre. Sensacional Henry, que ha recuperat aquell estil tan particular. Amb gana Eto'o, brutal, s'ha permès fins i tot perdonar el cinquè en un mà a mà amb el porter. Incansable, un cop més, Alves. Fins al minut 90 pujant i pressionant per la banda. El mestre Xavi, ment privilegiada i en aquest Barça també golejador. I seguiríem. Abidal, Piqué, Marquez, Touré, Keita... I fins i tot hi aporten els "teòrics" suplents, Bojan, Silvinho, Hleb. I per últim vull destacar un altre fenomen. Molt criticat sempre, un debat constant. Valdes, un dels millors porters d'Espanya i, per mi del món. Tot un equipas!!!!

No hi ha límit. El límit: el propi Barça. Cal seguir treballant. Esforç, humilitat i treball. Confiar en uns mateixos i tot arribarà.

I el culé? FELIÇ!. Demà tots a gaudir d'un Sant Jordi esperançador. D'aquells dies on pots treure la sang culé. Treure pit al cafè, amb els amics, amb els rivals. Quin espectacle el d'ahir, eh? Quin gols, quin joc. Quina excel•lència...

I llavors, perquè no somiar? I si el Madrid punxa diumenge amb el Sevilla i el Barça guanya al València? amb nou punts al Bernabeu. I PERQUE NO, PODER GUANYAR LA LLIGA A MADRID?...