100x100 esport!!!!

Quin cap de setmana més potent esportivament parlant. He gaudit com un nen amb un joguina nova. I qui ens ho havia de dir... amb el Barça!! Aquest Barça que ens ha fet patit durant dos anys. Que semblava més una multitud d'ànimes en pena que no pas un equip de futbol.

On està el miracle?? On està el punt d'inflexió?? Doncs la resposta és: Pep Guardiola. Aquest ha estat el canvi i el punt d'inflexió. Ja ho havia comentat anteriorment, Guardiola m'està sorprenent. Molta habilitat en la gestió de la plantilla. Mà de ferro amb la disciplina. Habilitat, i molta, en la lectura dels partits. I sobretot la convicció en el treball i en que fent bé les coses arriben els resultats. Això ho ha sabut traslladar als jugadors. I ostia com corren!!! Presiona l'Eto'o, l'Henry, el Messi, tothom fa la seva feina. Fins i tot a l'últim minut i guanyant 1-4. M'agrada, això m'agrada i faran coses bones, ens donaran alegries i, si no, com a mínim ens hauran fet gaudir de valent.

I l'altra nota vibrant del cap de setmana ha estat la F1. Quasi borejem el miracle, ens va faltar només mitja volta i Massa s'haguès endut la victòria. Ho sento, no puc, no puc amb en Hamiltom. Ja sé que la resta venen a ser iguals, però no puc amb aquest nen de papa amb aquest aires de grandessa perquè l'apadrina el tiet Dennis. Ai, que poquet. Quines últimes voltes de formúla 1 en estat pur.


I el "nano" doncs anar fent. Quina última part de mundial. Llàstima que Renault no hagui espabilat abans. Si haguès tingut un bon cotxe... Ai que maco somiar. Tornar a veure curses amb avançaments vibrants, amb duels de l'estil Schumaquer-Alonso. Ai, somiar!! Qui sap, potser l'any vinent els tenim Hamilton-Alonso. I qui sap, potser amb l'Alonso vestit de vermell, veient la seva vida en roig.