Dos anys fent canvi

Avui ha fet tot just dos anys des de les eleccions municipals del 2011. Dos anys des que les dones i homes d'ICV-EUiA de La Llagosta aconseguíssim uns resultats històrics al nostre municipi. Uns resultats que no es produïen des de la primera legislatura amb el PSUC. Uns resultats que dies més tard, gràcies a un acord de govern ens permetien recuperar l'alcaldia 28 anys després. 

Ara, en l'equador de la legislatura toca fer un petit balanç de com va tot plegat, de com evolucionen els projectes proposats, de quines sensacions té cadascú i sobretot de les perspectives futures.

No està sent una legislatura fàcil. Moltes dificultats econòmiques, retallades socials i democràtiques imposades des del govern de l'Estat i del govern autonòmic. Del creixent desprestigi de la política pels nombrosos casos de corrupció. I a nivell local, dos anys de difícil gestió amb un PSC ancorat en la rancúnia per haver estat desallotjat del govern i una CiU totalment situada en un infantilisme desorientador. I nosaltres, doncs aprenent, pagant la "novatada" en alguns casos i, sobretot, treballant amb moltes ganes per fer realitat els projectes. 

Dos anys d'engegar un canvi en les formes de treballar dins l'Ajuntament, "d'endreçar" la casa. De reduir despeses innecessàries. D'establir nous criteris de treball transversal, de coordinació, de col·laboració. Dos primes anys de posar en marxa la Mostra d'Entitats, la Setmana del Teatre, el Fòrum Jove, d'obrir la Festa Major a altres indrets del poble, de publicar les subvencions al web, de fer actes explicant les propostes de pressupost, de millorar l'aparcament del Centre Cultural, de millorar el diàleg amb les entitats, de tenir a punt un nou Butlletí Municipal d'Informació. I de tantes i tantes altres activitats que engreixen la llista i que engresquen a mirar endavant.

Però sobretot, per mi, dos anys d'haver compartit una experiència molt gratificant amb les persones que vaig començar aquesta aventura, fa uns set anys aproximadament, quan vam apostar per sumar esforços per aconseguir nous reptes i, veient els resultats que vam encertar. Dos anys també d'haver conegut i compartir espais de treball amb grans professionals que, dia a dia van aportant i demostren que quan tenen reptes engrescadors, il·lusionants i compartits son capaces de trencar esquemes i canviar-ho tot. 

Amb això em quedaré d'aquests dos anys. Amb aquests moments que engresquen i motiven. No cal guardar els dolents, que òbviament també n'hi ha hagut. Perquè la vida son això etapes amb bons i mals moments i a l'hora de fer balanç de les viscudes cal quedar-se amb els bons moments i veure que els has gaudit.

En qualsevol cas, les coses vistes amb la perspectiva del temps i des de fora es jutgen i valoren millor. Així que deixarem que passi el temps i llavors podrem valorar-ho amb la tranquil·litat de la no immediatesa, fora de la pressió quotidiana de donar resposta a les necessitats de transformació, als anhels de canvi. 

Gràcies a totes per aquesta etapa viscuda. Les següents seran diferents. Ni millors, ni pitjors. Diferents.

Carta oberta a Mireia Egea i CiU de la Llagosta

He llegit amb atenció el vostre article al darrer Butlletí municipal on, sota el títol "Fem balanç" feu un seguit d'apreciacions en relació a la ruptura de l'acord de govern. He de dir que m'he quedat una mica sorprès d'allò que s'escriu, sobretot perquè les dues parts sabem que no s'ajusta a la veritat i que fan una utilització malintencionada i demagògica per a defensar els seus interessos personals i de partit.

Així, em veig en l'obligació de posar llum sobre alguna de les qüestions del succeït, sobretot per deixar clara l'honestedat de les dones i homes d'ICV-EUiA que avui estem amb dedicació exclusiva a l'Ajuntament de la Llagosta.

Tant en el ple municipal com en declaracions posteriors als mitjans, vostès han defensat que no volien que la regidora d'hisenda assumís la dedicació exclusiva perquè consideren que aquests diners havien d'anar a accions socials i han repetit, una rere l'altra que han estat coherents amb el seu programa.

Permetin que discrepi. Des d'un primer moment, la delegació de CiU en les negociacions, encapçalada per la parella Egea han estat rotunds en que CiU havia de tenir la Mireia Egea amb dedicació exclusiva i en cap moment es van qüestionar el nombre d'electes amb dedicació. Sí en relació a la figura de l'assessor d'alcaldia (càrrec de confiança política del PSC) i que tots vam coincidir a eliminar. Tampoc es va proposar en cap moment que la dedicació exclusiva de la Mireia Egea fos només per un any, ans al contrari.

Un cop iniciat el govern i després d'un any de feina, en una reunió dels partits polítics (ICV-EUiA, CiU i CpLL) es van posar diferents temes a millorar damunt la taula, especialment en relació a les hores de dedicació presencials de la regidora de CiU a l'Ajuntament, a les tasques de coordinació, etc... i amb la proposta damunt la taula de reduir les assignacions als Grups Municipals. Aquell seguit de reunions van finalitzar amb la decisió personal de la Mireia de renunciar a la dedicació exclusiva, la posició contraria de CiU a reduir les assignacions als grups municipals i l'acord que, en cas que fos necessari, l'alcalde proposaria tornar a fer ús de la dedicació exclusiva, sobre la base del 60%.

És cert que dos dels representants de CiU a les reunions (la dupla Egea) és van manifestar totalment contraris a que el govern pogués tornar a fer ús de la dedicació exclusiva però mai que fos per motius socials. Potser semblava més allò de "si no és per mi, que no sigui per ningú".

Fins i tot, en les seves intervencions ha arribat a menys preuar les persones que fins a la data hem estat els seus companys de viatge i que tenim dedicacions exclusives a l'Ajuntament, com la darrera que fan servir en el butlletí, deixant entreveure que els regidors i regidores que tenim dedicació exclusiva ens estem "arreglant" la nostra vida per damunt de la tasca de dedicació al servei públic. Lleig, molt lleig.

Sota el meu parer, vostè està actuant amb una actitud infantil, de rebequeria i envoltada d'un aureola d'enveja personal. Davant la veritat, fugida endavant i sortir als mitjans com la política coherent que renuncia al seu sou públic per tornar a treballar i destinar-lo en moments difícils a ajut social. Una bona tàctica per cert. Però tacticisme no convicció. Hom sap que vostè guanyava més diners amb aquesta nova situació que amb l'anterior i jo sé que CiU mai ha acceptat cap proposta de reducció de les assignacions als grups municipals. Així doncs, potser hagués estat millor i més honest per la seva part buscar un altre discurs per atacar els fins ara companys de viatge i buscar justificacions amb altres paraules.

Les tres persones que tenim actualment dedicació exclusiva a l'Ajuntament no ens hem d'arreglar res. Tenim les nostres feines, assolides amb esforç, que ens agraden i quan sigui el moment hi tornarem de bon grat. No fem les coses per diners sinó per convicció i hi ha suficients elements que ho demostren com per exemple la renúncia a les pagues extres, el fet que l'alcalde cobri menys que a la seva feina o que haguem estat els únics en publicar que cobrem i fins i tot alguns el nostre patrimoni. Vostès no ens donaràn mai lliçons d'ètica i moralitat i menys amb les qüestions econòmiques.

Senyora Egea i persones de CiU els demano que facin una reflexió profunda sobre com hem arribat fins aquí i sobre el paper de cadascú. No cal buscar ni culpes ni culpables, només assumir les responsabilitats que li corresponen a cadascú. Però el que sí els hi demano és respecte per aquelles persones que estem dedicant moltes hores a treballar per la Llagosta amb dedicació, coherència i honestedat.

Intervenció al Ple Commemoratiu del 75è aniversari de La Llagosta

Bon vespre a tothom.

Alcalde, Secretària, regidores i regidors, representants del Consell Comarcal, de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, públic assistent a la sala i qui ens escolti des de casa a través de radio la Llagosta.

Celebrem avui un ple institucional per commemorar els 75 anys del nostre municipi.

75 anys han passat, des de que aquell Comitè Revolucionari fes la proclamació popular d'independència que va culminar en el ple constitutiu del nostre municipi el 24 de novembre de 1936.

Lluny queda la Llagosta agrícola i ramadera, que es va començar a aglutinar en col•lectivitat, iniciant els primers sentiments de pertinença a un espai, a una terra, a un grup humà, al voltant de les masies de Can Baqué, la Llebre o Can Pere Gil.

Precisament avui commemorem això. El fet, que aquell petit grup de persones inicies allò que anomenaríem l’imaginari col•lectiu, el sentit de pertinença a un territori, a una zona, a un grup humà. Junts, van començar a forjar allò que avui diríem SER DE LA LLAGOSTA.

Però que és això de SER de la Llagosta? Com ho podem mesurar?

Per mi, SER de la Llagosta és la posada en comú del meu imaginari particular, dels meus records, dels meus valors, de les meves vivències i sentiments amb altres persones, i trobar en la suma de totes elles un imaginari col•lectiu que conformi el municipi, l’arrelament a un territori i el sentit de Pertinença.

Per mi SER de la Llagosta és recordar i compartir les meves primeres passes a l’escola bressol o les corredisses al pati recent estrenat de les Planes, o les pilotades als badalots de la Concòrdia o les Festes Majors al Parc, o els primers amors i desamors, o les estones compartides a les terrasses amb les amistats o d’altres i tantes vivències que conformen la meva vida, però que alhora formen part de la memòria compartida.

Perquè és això el que significa ser d’algun lloc. SER de la Llagosta no es pot mesurar, ni s'ha de mesurar, en funció de si un hi ha nascut o no. O del temps que hi fa que hi viu. Perquè hi trobarem qui hi ha viscut i hi viurà tota la vida. D'altres que hauran marxat. Alguns potser que hauran fet camins d'anada i tornada. I molts més, que hi han anat arribant al llarg dels anys i s’hi han quedat.

Però TOTES I TOTS SON de la Llagosta. TOTES I TOTS SOM de la Llagosta. I ho som, perquè cadascuna ha sumat i compartit experiències. Hi ha aportat el seu granet de sorra i ha aconseguit sumar la seva realitat particular en la conformació del nostre poble.

Al llarg dels anys hem anat conformant aquest sentiment de pertinença, d’arrelament, de poble, això que en diem LA LLAGOSTA. Una imatge global i col•lectiva, que posa de manifest com és la seva gent, el seu veïnatge. Com son les persones que hi tenen una o altra relació.

Un grup humà que s’ha demostrat al llarg d’aquests anys, integrador, plural, solidari, generós, capaç de superar adversitats, compromès amb les seves tradicions i costums, amb un teixit associatiu fort i vertebrat.

Un col•lectiu humà, un municipi, que davant els reptes no té límits i que tindrà la virtut i la capacitat de seguir sumant esforços, vivències, valors i sentiments per continuar avançant durant molts anys més en la construcció d’aquest imaginari col•lectiu que és la Llagosta.

Moltes gràcies i visca la Llagosta!

Reflexionar es gratis

A veces es muy bueno hacer una pausa en la vida, un kit kat, mirar hacia atrás y valorar lo sucedido, las actuaciones de uno mismo y ver si se han ido cumpliendo los objetivos.

Eso, precisamente es una de las cosas que he podido hacer estos días estando de vacaciones. Mirar hacia atrás y valorar lo sucedido en mi vida en los últimos años y en especial en este último. Esto me sirve sobre todo para ir viendo mi vida un poco desde fuera y como si de una serie se tratara, ver lo que me gusta y lo que no. Y sobre todo, cual guionista de la misma, comenzar a escribir los próximos capítulos.

Muchas han sido las cosas que me han sucedido en los últimos años. Y por suerte, la gran mayoría son buenas, aunque también las ha habido malas y no todos los capítulos han tenido final feliz. Vamos, como la vida misma…

Sin duda, uno de los aspectos más sustanciales de cambio en mi vida, ha sido el hecho de conseguir un cambio de gobierno en la Llagosta después de 28 años. La política, para mí, es una de esas tramas duraderas que aparecen en una serie y hacen que te mantengas enganchado. En la serie de mi vida, digamos que es uno de los hilos conductores desde hace mucho tiempo.

Hace un año, en septiembre de 2010, comenzamos a preparar las elecciones municipales. Comenzamos a escribir como queríamos que fuera nuestro próxima temporada en común y sobretodo, que valores y objetivos queríamos llegar a desarrollar y cumplir. Queríamos conseguir un cambio basado en el esfuerzo, en el equipo, en la transparencia, en la unidad y sobretodo en la ilusión de mujeres y hombres en un proyecto común. Nos creímos que en esta vida, lo mejor de la historia fue y será posible porque siempre hubo y habrá personas que no aceptaron lo establecido y se propusieron mejorarlo. Y en eso nos pusimos a trabajar, a escribir nuestros capítulos.

Un año después, analizar lo sucedido y ver ante tus ojos que has logrado tus objetivos, incluso que los has superado con mucha distancia es algo increíble. Más, haberlo conseguido junto a un equipo de mujeres y hombres, un equipo de personas maravillosas que cada día que pasa me aportan cosas nuevas y de los que siento que su presencia en los capítulos de mi vida va ser longeva.

Y lo más maravilloso de todo, es que en esta serie, en estos capítulos, todo, absolutamente todo, incluso lo que parece definitivamente hecho, pensado, establecido y aceptado, todo sin excepción es mejorable. Y seguro que en cada mejora que se realice, detrás de ella, habrá una de estas extraordinarias personas.

Plano aparte requiere mi faceta estrictamente personal. Quizás la parte de mi vida más llena de altibajos, positivos y negativos, cual montaña rusa. Como cualquier persona, estoy sujeto a las percepciones de la realidad que uno vive y siente y sujeto a los diferentes inputs sociales que se reciben. Así, como a los efectos de decisiones externas que entran de lleno en la órbita de nuestra realidad.

Esto, junto al tránsito formativo que la vida nos da, hace que cada día que pasa sea más sensible hacia algunas cosas, menos hacia otras, sepa discernir mucho más entre lo urgente y lo importante, entre la necesidad y el deseo. Sepa descifrar mejor que significan compañía y soledad. Que significa la amistad y quien o que hechos la representan. O valorar mejor cuando existe amor o afecto, o ambas cosas si se tercia. O que significa el concepto “familia”, más allá de un grupo de personas emparentadas. A esto supongo que algunos le llaman madurez. Para mí, simplemente es crecer en personalidad, en consciencia, en carácter. Forjarse, trabajarse uno mismo, como si de una escultura de barro se tratara, definiendo la forma a la cual queremos llegar.

Creo firmemente, que en estos años he ido tomando las decisiones acertadas en todo lo que refería a los capítulos de mi vida. Estoy seguro que no han gustado a todas y todos, pero si han sido decisiones fieles a lo que yo he pensado, valorado y analizado en cada momento. Y estoy seguro que también algún día me equivocaré. Equivocaré el camino y cometeré errores. Pero si algo tengo claro, es que llegado ese momento, no he de ir hacia atrás, sino tomar otra decisión y rectificar el camino, siempre mirando hacia delante. Lo difícil no es caerse, sino saberse levantar y seguir adelante.

Ahora, una vez analizados los últimos pasajes de mi vida, no hace falta volver a mirar hacia atrás. Toca mirar hacia delante para intuir y descubrir todo lo que se puede hacer, todo lo que puede venir, inyectando esperanza e ilusión a mis neuronas para que me ayuden a escribir nuevos capítulos de mi vida que, dentro de un tiempo pueda analizar y ver que han sido mucho mejores de los que han llegado hasta ahora. Y estoy seguro, por muchos motivos, que así será.