divendres, 25 de novembre del 2011

Intervenció al Ple Commemoratiu del 75è aniversari de La Llagosta

Bon vespre a tothom.

Alcalde, Secretària, regidores i regidors, representants del Consell Comarcal, de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, públic assistent a la sala i qui ens escolti des de casa a través de radio la Llagosta.

Celebrem avui un ple institucional per commemorar els 75 anys del nostre municipi.

75 anys han passat, des de que aquell Comitè Revolucionari fes la proclamació popular d'independència que va culminar en el ple constitutiu del nostre municipi el 24 de novembre de 1936.

Lluny queda la Llagosta agrícola i ramadera, que es va començar a aglutinar en col•lectivitat, iniciant els primers sentiments de pertinença a un espai, a una terra, a un grup humà, al voltant de les masies de Can Baqué, la Llebre o Can Pere Gil.

Precisament avui commemorem això. El fet, que aquell petit grup de persones inicies allò que anomenaríem l’imaginari col•lectiu, el sentit de pertinença a un territori, a una zona, a un grup humà. Junts, van començar a forjar allò que avui diríem SER DE LA LLAGOSTA.

Però que és això de SER de la Llagosta? Com ho podem mesurar?

Per mi, SER de la Llagosta és la posada en comú del meu imaginari particular, dels meus records, dels meus valors, de les meves vivències i sentiments amb altres persones, i trobar en la suma de totes elles un imaginari col•lectiu que conformi el municipi, l’arrelament a un territori i el sentit de Pertinença.

Per mi SER de la Llagosta és recordar i compartir les meves primeres passes a l’escola bressol o les corredisses al pati recent estrenat de les Planes, o les pilotades als badalots de la Concòrdia o les Festes Majors al Parc, o els primers amors i desamors, o les estones compartides a les terrasses amb les amistats o d’altres i tantes vivències que conformen la meva vida, però que alhora formen part de la memòria compartida.

Perquè és això el que significa ser d’algun lloc. SER de la Llagosta no es pot mesurar, ni s'ha de mesurar, en funció de si un hi ha nascut o no. O del temps que hi fa que hi viu. Perquè hi trobarem qui hi ha viscut i hi viurà tota la vida. D'altres que hauran marxat. Alguns potser que hauran fet camins d'anada i tornada. I molts més, que hi han anat arribant al llarg dels anys i s’hi han quedat.

Però TOTES I TOTS SON de la Llagosta. TOTES I TOTS SOM de la Llagosta. I ho som, perquè cadascuna ha sumat i compartit experiències. Hi ha aportat el seu granet de sorra i ha aconseguit sumar la seva realitat particular en la conformació del nostre poble.

Al llarg dels anys hem anat conformant aquest sentiment de pertinença, d’arrelament, de poble, això que en diem LA LLAGOSTA. Una imatge global i col•lectiva, que posa de manifest com és la seva gent, el seu veïnatge. Com son les persones que hi tenen una o altra relació.

Un grup humà que s’ha demostrat al llarg d’aquests anys, integrador, plural, solidari, generós, capaç de superar adversitats, compromès amb les seves tradicions i costums, amb un teixit associatiu fort i vertebrat.

Un col•lectiu humà, un municipi, que davant els reptes no té límits i que tindrà la virtut i la capacitat de seguir sumant esforços, vivències, valors i sentiments per continuar avançant durant molts anys més en la construcció d’aquest imaginari col•lectiu que és la Llagosta.

Moltes gràcies i visca la Llagosta!