Dos anys fent canvi

Avui ha fet tot just dos anys des de les eleccions municipals del 2011. Dos anys des que les dones i homes d'ICV-EUiA de La Llagosta aconseguíssim uns resultats històrics al nostre municipi. Uns resultats que no es produïen des de la primera legislatura amb el PSUC. Uns resultats que dies més tard, gràcies a un acord de govern ens permetien recuperar l'alcaldia 28 anys després. 

Ara, en l'equador de la legislatura toca fer un petit balanç de com va tot plegat, de com evolucionen els projectes proposats, de quines sensacions té cadascú i sobretot de les perspectives futures.

No està sent una legislatura fàcil. Moltes dificultats econòmiques, retallades socials i democràtiques imposades des del govern de l'Estat i del govern autonòmic. Del creixent desprestigi de la política pels nombrosos casos de corrupció. I a nivell local, dos anys de difícil gestió amb un PSC ancorat en la rancúnia per haver estat desallotjat del govern i una CiU totalment situada en un infantilisme desorientador. I nosaltres, doncs aprenent, pagant la "novatada" en alguns casos i, sobretot, treballant amb moltes ganes per fer realitat els projectes. 

Dos anys d'engegar un canvi en les formes de treballar dins l'Ajuntament, "d'endreçar" la casa. De reduir despeses innecessàries. D'establir nous criteris de treball transversal, de coordinació, de col·laboració. Dos primes anys de posar en marxa la Mostra d'Entitats, la Setmana del Teatre, el Fòrum Jove, d'obrir la Festa Major a altres indrets del poble, de publicar les subvencions al web, de fer actes explicant les propostes de pressupost, de millorar l'aparcament del Centre Cultural, de millorar el diàleg amb les entitats, de tenir a punt un nou Butlletí Municipal d'Informació. I de tantes i tantes altres activitats que engreixen la llista i que engresquen a mirar endavant.

Però sobretot, per mi, dos anys d'haver compartit una experiència molt gratificant amb les persones que vaig començar aquesta aventura, fa uns set anys aproximadament, quan vam apostar per sumar esforços per aconseguir nous reptes i, veient els resultats que vam encertar. Dos anys també d'haver conegut i compartir espais de treball amb grans professionals que, dia a dia van aportant i demostren que quan tenen reptes engrescadors, il·lusionants i compartits son capaces de trencar esquemes i canviar-ho tot. 

Amb això em quedaré d'aquests dos anys. Amb aquests moments que engresquen i motiven. No cal guardar els dolents, que òbviament també n'hi ha hagut. Perquè la vida son això etapes amb bons i mals moments i a l'hora de fer balanç de les viscudes cal quedar-se amb els bons moments i veure que els has gaudit.

En qualsevol cas, les coses vistes amb la perspectiva del temps i des de fora es jutgen i valoren millor. Així que deixarem que passi el temps i llavors podrem valorar-ho amb la tranquil·litat de la no immediatesa, fora de la pressió quotidiana de donar resposta a les necessitats de transformació, als anhels de canvi. 

Gràcies a totes per aquesta etapa viscuda. Les següents seran diferents. Ni millors, ni pitjors. Diferents.