Adeu amic, adeu company.

Expressar el que un pot sentir per la marxa d'en Gregori es fa molt difícil. Per algú a més, de la meva edat, certament llunyà, tan sols qui escolta, qui llegeix, ho pot entendre si ha conegut en Gregori.

He tingut la gran sort de poder compartir amb en Gregori un projecte comú de transformació, una mateixa lluita, des de la diferència d'edat però des de la unitat del pensament.

He estat alumne avantatjat, com tots i totes els que vam compartir amb ell llargues reunions del Comitè Central, de les seves intervencions, del seu bagatge, de la seva capacitat d'analitzar el món que l’envoltava i de la seva facilitat per donar-hi explicacions i sobretot il·lusió, esperança i propostes per canviar-ho.

Però, per damunt de tot, per damunt del projecte comunista vull quedar-me amb la seva part humana. Essent molt jove quan vaig accedir al partit i a la secretaria d'organització, en el Gregori sempre hi he trobat recolzament, paraules encoratjadores, d'ànim. Paraules que sempre transmeten tranquil·litat i seguretat. Extraordinariament bondadós i honest, en Gregori ha estat un gran exemple per als i les joves comunistes que hem estat al partit. Un gran exemple per seguir lluitant i treballant en la lluita pel socialisme i el comunisme.

Difícil cercar paraules per acomiadar-te Gregori. Difícil explicar com t'has fet estimar i difícil, molt difícil no trobar-te a faltar. Potser la millor manera d’acomiadar-te, de recordar-te va vinculada a aquella cançó d'en Raimon, aquella que diu:

"T'he conegut sempre igual com ara,
els cabells blancs, la bondat a la cara,
els llavis fins dibuixant un somriure
d'amic, company, conscient del perill"

Adéu Gregori, Salut camarada!