Honduras no tiene petroleo. Se nota. Honduras no tiene riquezas. Se nota. Honduras no tiene dolares. Se nota... HONDURAS SOLO TIENE UN PUEBLO HONRADO Y JUSTO QUE SE DEFIENDE DE LA TIRANÍA DE LOS GOLPISTAS Y DEFIENDE SU DEMOCRACIA FRENTE AL AUTORITARISMO. Por eso NADIE de la comunidad internacional HACE NADA.
¡¡¡VIVA EL PUEBLO DE HONDURAS!!! ¡¡¡FUERA LOS GOLPISTAS!!!
diumenge, 27 de setembre del 2009
dimarts, 8 de setembre del 2009
S'ha acabat. Toca tornar.
Fa un parell de mesos que no escric en el Bloc. Un mes de juliol molt atapeït, la ressaca de les celebracions de Copa, Lliga i Champions, i les merescudes vacances a l’agost. Ja se sap!
Ara toca retornar a l’activitat quotidiana, a allò que s’anomena la rutina. Tornar a les tasques de sempre, com anar a treballar, l’activitat política i la meva activitat sindical. I afegir-ne de noves, algunes preparades ja, com tornar a estudiar, i d’altres en procés.
I com no, tornar a escriure en el Bloc. Jo sé que no sóc constant, que no escric a diari. Però ja està bé fer-ho de tant en tant. Tenir un espai per manifestar les meves opinions. Un espai que qui vol el mira i qui no, no. Tot i que també et trobes qui diu que no el mira però que coneix tot el que escrius. Je je. Bé, cadascú amb les seves manies, que com tot, va a gustos.
Aquest any, un estiu força tranquil. Sense cap viatge a l’estranger, ni cap cosa en particular. Un estiu com els d’abans. Al Priorat, a Margalef. Un estiu en família. Gaudint dels paisatges, de la natura i sobretot del repòs. De no fer res. Estones de dormir, de caminar, de veure gaudir l’Idefix a l’aigua. De lectures (tot i que menys del que m’hagués agradat), de veure pel·lícules.
Un bon estiu per reprendre energies de cara al nou curs. Per afrontar les activitats que m’esperen i els mesos de dur treball. Perquè per assolir els objectius cal esforçar-se i treballar força I això és el que em tocarà si vull tirar endavant els diferents projectes que tinc. Ja explicaré.
Ara toca retornar a l’activitat quotidiana, a allò que s’anomena la rutina. Tornar a les tasques de sempre, com anar a treballar, l’activitat política i la meva activitat sindical. I afegir-ne de noves, algunes preparades ja, com tornar a estudiar, i d’altres en procés.
I com no, tornar a escriure en el Bloc. Jo sé que no sóc constant, que no escric a diari. Però ja està bé fer-ho de tant en tant. Tenir un espai per manifestar les meves opinions. Un espai que qui vol el mira i qui no, no. Tot i que també et trobes qui diu que no el mira però que coneix tot el que escrius. Je je. Bé, cadascú amb les seves manies, que com tot, va a gustos.
Aquest any, un estiu força tranquil. Sense cap viatge a l’estranger, ni cap cosa en particular. Un estiu com els d’abans. Al Priorat, a Margalef. Un estiu en família. Gaudint dels paisatges, de la natura i sobretot del repòs. De no fer res. Estones de dormir, de caminar, de veure gaudir l’Idefix a l’aigua. De lectures (tot i que menys del que m’hagués agradat), de veure pel·lícules.
Un bon estiu per reprendre energies de cara al nou curs. Per afrontar les activitats que m’esperen i els mesos de dur treball. Perquè per assolir els objectius cal esforçar-se i treballar força I això és el que em tocarà si vull tirar endavant els diferents projectes que tinc. Ja explicaré.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)