Camarades. Per motius personals no puc estar avui amb vosaltres participant d’aquest acte d’aniversari dels i de les Joves Comunistes de Catalunya però permeteu-me que us escrigui unes breus línies.
Avui és un dia molt especial. 10 anys no és celebren sempre. Qui ens ho havia de dir quan el 21 de desembre de 1997 vàrem posar en marxa la JC. Una etapa valenta, plena d’alegria i d’il·lusió revolucionària. Una il·lusió de la qual ben segur us parlarà la Natàlia.
Aquell grup va fer quelcom més que posar en marxa un col·lectiu de joves, va recuperar el fil roig de la nostra història. Es reorganitzaven llavors, més de 60 anys d’història iniciades l’abril de 1936 amb la fundació de la Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC).
Fa cinc, en aquest mateix recinte recordàvem aquells inicis i ho fèiem agraint la dedicació i esforç de diferents camarades en la lluita per la construcció del socialisme. Un esforç, una lluita i una dedicació que fins i tot, malauradament, ha conegut la mort.
Permeteu-me que avui també recordi, de manera representativa de totes i tots aquells que son la nostra història, alguns camarades. I permeteu-me que ho faci de manera especial i sentida, amb tristor, però alhora agraït d’allò que ens han ensenyat, d’allò que em après de tots ells i elles.
Carmen Barrero Aguero (20 anys). Martina Barroso García (24 anys). Blanca Brisac Vázquez (29 anys). Pilar Bueno Ibáñez (27 anys). Julia Conesa Conesa (19 anys). Adelina García Casillas (19 anys). Elena Gil Olaya (20 anys). Virtudes González García (18 anys). Carmen María Cuesta (15 anys). Ana López Gallego (21 anys). Joaquina López Laffite (23 anys). Dionisia Manzanero Salas (20 anys).Victoria Muñoz García (18 anys) i Luisa Rodriguez de la Fuente (18 anys).
Totes elles, van donar la seva curta vida per la llibertat i el socialisme. Totes elles van defensar la dignitat de les persones per damunt de tot. 13 roses que formen un sol ram d’un roig ben encés que fa que les seves idees segueixin vives i presents. Que el seu exemple i la seva lluita mai quedin en l’oblit.
Però la història de la JSU també va lligada a un altre nom propi. Un camarada excepcional que ha fet de la seva vida una lluita constant. Ens ha ensenyat a lluitar contra el feixisme, a construir resistències, a lluitar contra les adversitats, a respectar-nos, a ser fidels als nostres principis i als nostres ideals. Amb ell cada dia hem après a ser més persones.
Ens ha marxat un trocet de nosaltres. Ens ha marxat un comunista dels més grans, immens. Se’ns farà difícil no tenir-lo a prop per seguir aprenent, per seguir lluitant.
Gràcies Gregori. Gràcies de tot cor de la Joventut Comunista pel que ens has ensenyat i pel que ens deixes: un llegat d’ensenyances, valors i energies per seguir lluitant pel socialisme.
Camarades.
Repasar els 10 anys de vida de la JC donen molt de sí. Però sobretot transmeten la força i la il·lusió de la joventut envers un projecte. Han estat anys d’intens treball, de consolidació d’un projecte, d’una forma d’entendre la vida, d’interelacionar-se.
Haver estat Secretari General de la Joventut Comunista de Catalunya és per a mi motiu d’orgull per la història que representa el nostre fil roig, per formar part d’una història compromesa amb la dignitat, amb el respecte a les persones, amb la construcció del socialisme.
D’orgull per haver encapçalat i treballat amb camarades extraordinaris els quals, sense ells, no hagués estat possible la meva etapa com a Secretari General. La JC ha estat un projecte compartit i col·lectiu i cal recordar les Alba, Homera, Mireia, Begoña, Laia, Núria, Paloma, els Victor, Ernesto, Pablo, Oscar, Salme, David, Raul, Toni, entre d’altres. De ben segur que me’n deixo moltes i molts, ja que la llista que es podria fer és extraordinaria. De totes elles i ells ne après alguna cosa. De totes elles i ells sempre en tindré un bon record, un bon moment.
I de manera especial, també permeteu-me que recordi la Natàlia i l’Hector. Aquests 10 anys d’història també son possibles gràcies a vosaltres, al vostre treball, a la vostra tenacitat, al vostre compromís per unes idees i uns valors. Moltes gràcies Natàlia per haver iniciat la tasca de recuperació de la JC. Moltes gràcies Hector per haver-la continuat.
Camarades.
Estem en uns moments políticament àlgids on afrontarem debats intensos sobre el futur de les nostres organitzacions. Serem apassionats, durs en la discussió, ferms en la defensa de les nostres postures i conviccions i ho farem totes i tots convençuts que avui més que mai es necessari un projecte comunista fort i implicat en la construcció d’un projecte ampli de transformació social.
El debat ens permetrà avançar, seguir consolidant aquesta organització que té moltes ganes de creixer, de seguir fent-se gran i forta, amb ganes de fer-se un espai polític propi entre el jovent.
I més enllà del debat, de la confrontació d’idees, de les posicions alguns cops enfrontades, de la fermesa en els plantejaments, etc... Més enllà de tot això sabem que nosaltres tenim un nexe d’unió comú de moltes vides, de moltes relacions personals, de molts sentiments, d’alegries i de tristors. Un nexe per tota la vida:
HEM ESTAT, SOU I SERAN MILITANTS DE LA JC.
Felicitats camarades!!
Visca la Joventut Comunista!!
Jordi Alonso
Ex Secretari General
