Genesis live in Lyon 1992-2007

Fa 15 anys estavem aquí un altre cop. Ai 15 anys... uf com passa el temps. El lloc el mateix: el Stade de Gerland, el camp del avui majestuós Olimpic de Lyon, fa 15 anys un equip de mitja taula, avui campió de la Lliga Francesa en cuatre o cinc edicions seguides.

Aquell dimarts de juny de l'any 1992 el dia no estava massa fi, be a l'hora del concert ja plovisnava, però el que va venir després va ser el gran dilubi. En mig del camp de futbol cobert tan sols per una lona de plàstic que acumulava aigua rapidament. Allò va ser èpic, Genesis, amb Phil Collins al capdavant no es van aturar. Fins al final fent-nos saltar i ballar, fent-nos oblidar la pluja. El resultat: un concert extraordinari, una mica de refredat i unes sabates a les escombreries.

Ara ha estat diferent. 15 anys que no estava a Lyon, tot em semblava diferent, encara que recordava petites coses, pero son molts anys. Recordava fins i tot l'estadi diferent. Ara em semblava més gran, potser perque ara veig també "més gran l'Olympic Lyones" i això envolta la sensació que tot és més gran. És l'estadi del campió!!!

El concert comença a les vuit. Si, si!!! a les vuit, cal recordar que estem a França, es sopa a les set i a dormir a les 10. Cap a les set de la tarda, dos cuarts de vuit ja som prop de l'estadi i comencem a partir les primeres aglomeracions, però ja hi som. Un cop dins a buscar lloc i a intentar recordar aquell concert del 92. Una birreta i a esperar.


Primers aplaudiments, uns quants crits i xiulets i som-hi!! Puntuals a les 8 i a fer música. El concert va ser una posada en escena de llum i música impresionant com podeu veure en els videos. No obstant tot sembla un comiat. Les paraules de Phil Collins destacant el moment especial, els videos que acompanyen les cançons fent un recorregut de la història del Grup, la notícia que s'havia demanat a Peter Gabriel que participes de la gira, les cançons baixades de ritme per a que els "avis" pogessin arrivar als tons. En fi, semblava un comiat, però un comiat esplèndit!!! Aquest cop sense pluja, amb calor i molt bon rotllo. Dues hores llarges i cap a casa amb molta satisfacció.

No sé si finalment serà un comiat, si ho és ens ha quedat un bon sabor de boca i ens deixen una extensa col·leció de boníssimes cançons. Si no ho és jo hi torno a la propera. Qui s'apunta?!